El molinenc Jaume Villanueva viu un èxit amb “La vampira del Raval”

El director molinenc Jaume Villanueva va estrenar el passat 10 de desembre un musical que relata la història d’Enriqueta Martí, més coneguda com “la vampira del Raval”. Es representa al Teatre del Raval amb música d’Albert Guinovart i un repartiment de nivell.

Jordi Coromina, Valentina Raposo, Roser Batalla (tot i que va abandonar el projecte, ara la substitueix Mercè Martínez), Pep Cruz, Mingo Ràfols i Roger Pera // David Ruano - Teatre del Raval

La vampira del Raval és una comèdia musical amb un elenc de luxe: Mercè Martínez, Roger Pera, Mingo Ràfols, Pep Cruz, Jordi Coromina i la titellaire Valentina Raposo. Un musical que va patir tot d’entrebancs i contratemps fins dies abans de l’estrena, però que finalment, i amb molta feina, es va poder estrenar a temps.

S’ha presentat en el teatre del Raval per fer que l’espai fos real, ja que aquell teatre era anteriorment un menjador social que freqüentava Enriqueta Martí. La protagonista era una veïna del Raval que prostituïa els nens i els extreia la sang que venia als tuberculosos (a l’època es creia que era un remei més). Això és només una petita part de la història, ja que existeix una part molt més fosca que implica a grans personalitats del moment.

A l’obra apareixen instants de gran duresa vers els nens, raó per la qual la figura dels infants ha estat substituïda per titelles. Tot i representar una història tan crua com la que explica, l’obra es manté com una comèdia amb un toc burlesc i de cabaret, volent acostar-se al Molino de l’època. I un detall més que fa del musical una obra a tenir molt en compte és la música, ja que ha estat composada expressament per Albert Guinovart, artista de gran renom.

L’espectacle ha rebut molt bones crítiques i no hi ha problemes perquè la sala s’ompli a cada representació, i és que el repartiment, la direcció, la música, la il·luminació i l’escenografia, entre d’altres, ha estat portada per grans noms del panorama teatral. Una bona proposta de teatre musical per endinsar-se una mica més en la història de la Barcelona més fosca però de la manera més agradable possible, amb grans veus i sense perdre la comicitat.