Miriam Burriel: Construïm l’alternativa

En l’article signat pel Ricard Domènech i publicat en aquest mateix espai i en la posterior discussió  es fan diferents comentaris als quals volem donar resposta com a Assemblea de la CUP de Molins de Rei, deixant clar que no només protestem, sinó que també fem propostes reals.

En el moment polític actual, des de CIU, i aviat s’hi posarà el PP a Madrid, se’ns venen com a inevitables unes retallades que no compartim. No toca des d’aquestes ratlles fer una anàlisi del detall de les causes de la crisi econòmica que vivim, però sí que volem remarcar que les coses es poden fer d’una altra manera i que les retallades no són inevitables, sinó que són fruit d’una manera d’entendre el món i de defensar uns interessos polítics i econòmics determinats.

Anem a pams: suposem que és inevitable reduir l’endeutament del nostre govern ( tot i que, francament, si es deixés de pagar alguna factura a les entitats financeres i se’ls descomptés del que deuen dels rescats tampoc seria cap catàstrofe…). Com és intuïtiu, l’endeutament es pot reduir a base d’augmentar ingressos i/o reduir despeses. Comencem per l’augment d’ingressos.

Que la primera actuació política de CIU fos retirar l’ impost de successions és injust, ja que aquest impost afectava poques persones i a més les que tenien les rendes més altes. Recuperar aquest impost és un acte de justícia social que ens sembla irrenunciable.

Com és habitual en les polítiques històriques de la dreta, quan s’apugen impostos es carrega directament sobre els impostos indirectes. Aquests tendeixen a afeblir les classes populars, ja que són lineals i no tenen en compte el nivell de renda de la persona que el paga. Respecte de l’IRPF, creiem que hi ha marge per apujar el tipus impositiu als trams que afecten les rendes més elevades.

També pel que fa als ingressos, hi ha el tema del frau fiscal. Hi ha estudis seriosos molt ben fets que el quantifiquen. Si alguns investigadors amb poc recursos i cap facilitat, però amb molta imaginació, han aconseguit fer-ne una radiografia, tampoc no hauria de ser difícil pel govern millorar la recaptació d’impostos i augmentar així els ingressos.

En darrer lloc, no podem deixar de banda el dèficit fiscal que pateix Catalunya derivat de la seva relació econòmica amb Espanya. Nosaltres, i cada cop més gent, tenim clar que la via autonomista està més que esgotada i que cal avançar en l’alliberament nacional, també en termes econòmics.

Posem-nos ara amb la reducció de despeses.

Retallades sanitàries. D’entrada ja ens sembla sospitós que el “govern dels millors” hagi establert una cúpula del departament de Sanitat que prové íntegrament de la gestió d’hospitals privats i de la patronal del sector.

Ens preguntem perquè les retallades afecten només la part assistencial de les despeses en salut i pràcticament no ho noten les despeses en medicaments. Hi ha molts treballs publicats que parlen de la sobremedicació que patim com a societat, de com en 10 anys la factura que paguen les administracions a les farmacèutiques s’ha incrementat un 50%. Sense dubte aquests increments no són imputables als usuaris de la salut, sinó a les polítiques que es fan.  Cal incidir en polítiques de salut que potenciïn una alimentació saludable i ecològica i  les pràctiques esportives, així com acceptar practiques mèdiques que no suposen l’ús de medicaments (medicines naturals i tradicionals, etc).

Cal tenir en compte, a més, que la delicada situació econòmica situa moltes persones en estats que afecten la salut mental, per això cal millorar els serveis públics de psicologia i psiquiatria.

Retallades en educació. Un cop més, les retallades plantejades afecten directament les classes populars: no es renovaran els contractes més precaris, s’han augmentat les taxes universitàries amb independència del nivell de rendes. És veritat que, per contra, es parla d’un augment de beques d’1.4 milions d’euros que assumirà la Generalitat. Tot i així, els estudiants catalans rebem menys beques que la mitjana espanyola, un motiu més per oblidar l’autonomisme.

Posats a plantejar retallades, perquè no es planteja una revisió de les aportacions públiques a les escoles concertades?

Treballadors públics. A més de la injustícia evident que suposa retallar els drets d’aquests treballadors, entre els quals també es donen molts casos de precarietat, el debat s’ha plantejat en termes equivocats. Des del govern i des dels grups mediàtics que hi són pròxims, fa dies que es bombardeja amb la idea d’acabar amb els privilegis dels treballadors del sector públic. És injust i irresponsable plantejar la discussió en aquests termes. Caldria animar la resta de la classe treballadora a sumar esforços per defensar un augment de drets, en comptes de caure en debats estèrils.

Posats a parlar d’estalvi, parlem de les Administracions Públiques. El nostre objectiu són uns Països Catalans  independents amb una administració molt més transparent, eficient i ajustada a les necessitats reals, no al corporativisme dels professionals de la política. Però actualment, en el marc vigent de l’Estat Espanyol, podríem proposar dues actuacions concretes:

  1. No participar en el Senat. És una administració que no només no té sentit, sinó que a més té un cost elevat. Caldria retirar els senadors catalans i frenar l’enviament de senadors per designació del Parlament de Catalunya.
  2. Sol·licitar la supressió dels ministeris que tenen les seves atribucions totalment o parcialment cedides a les Comunitats Autònomes (Cultura, Educació, Sanitat) i sol·licitar també la supressió del Ministeri de Defensa, traslladant la logística i pressupost en temes de cooperació per la pau i protecció civil al Ministeri de l’Interior o a l’organisme corresponent de les Comunitats Autònomes.

A nivell nacional  sobretot cal que hi hagi voluntat política per acabar amb el clientelisme i l’anar col·locant els polítics de torn a diferents administracions. Les diputacions catalanes es poden desactivar, sobretot retirant els càrrecs d’assessor i semblants. Els Consells Comarcals es poden desmantellar i transferir les poques atribucions que tenen als municipis .

Per tot això, des de la CUP entenem que cal seguir denunciant des de les institucions i també des del carrer una situació que no és justa, que és reversible i que es pot solucionar d’una altra manera. Però no ho podem fer sols. Us convidem a mobilitzar-vos en el vostre entorn més proper i a participar en les nostres assemblees.

Recomanacions personalitzades