Miriam Burriel: Construïm l’alternativa

En l’article signat pel Ricard Domènech i publicat en aquest mateix espai i en la posterior discussió  es fan diferents comentaris als quals volem donar resposta com a Assemblea de la CUP de Molins de Rei, deixant clar que no només protestem, sinó que també fem propostes reals.

En el moment polític actual, des de CIU, i aviat s’hi posarà el PP a Madrid, se’ns venen com a inevitables unes retallades que no compartim. No toca des d’aquestes ratlles fer una anàlisi del detall de les causes de la crisi econòmica que vivim, però sí que volem remarcar que les coses es poden fer d’una altra manera i que les retallades no són inevitables, sinó que són fruit d’una manera d’entendre el món i de defensar uns interessos polítics i econòmics determinats.

Anem a pams: suposem que és inevitable reduir l’endeutament del nostre govern ( tot i que, francament, si es deixés de pagar alguna factura a les entitats financeres i se’ls descomptés del que deuen dels rescats tampoc seria cap catàstrofe…). Com és intuïtiu, l’endeutament es pot reduir a base d’augmentar ingressos i/o reduir despeses. Comencem per l’augment d’ingressos.

Que la primera actuació política de CIU fos retirar l’ impost de successions és injust, ja que aquest impost afectava poques persones i a més les que tenien les rendes més altes. Recuperar aquest impost és un acte de justícia social que ens sembla irrenunciable.

Com és habitual en les polítiques històriques de la dreta, quan s’apugen impostos es carrega directament sobre els impostos indirectes. Aquests tendeixen a afeblir les classes populars, ja que són lineals i no tenen en compte el nivell de renda de la persona que el paga. Respecte de l’IRPF, creiem que hi ha marge per apujar el tipus impositiu als trams que afecten les rendes més elevades.

També pel que fa als ingressos, hi ha el tema del frau fiscal. Hi ha estudis seriosos molt ben fets que el quantifiquen. Si alguns investigadors amb poc recursos i cap facilitat, però amb molta imaginació, han aconseguit fer-ne una radiografia, tampoc no hauria de ser difícil pel govern millorar la recaptació d’impostos i augmentar així els ingressos.

En darrer lloc, no podem deixar de banda el dèficit fiscal que pateix Catalunya derivat de la seva relació econòmica amb Espanya. Nosaltres, i cada cop més gent, tenim clar que la via autonomista està més que esgotada i que cal avançar en l’alliberament nacional, també en termes econòmics.

Posem-nos ara amb la reducció de despeses.

Retallades sanitàries. D’entrada ja ens sembla sospitós que el “govern dels millors” hagi establert una cúpula del departament de Sanitat que prové íntegrament de la gestió d’hospitals privats i de la patronal del sector.

Ens preguntem perquè les retallades afecten només la part assistencial de les despeses en salut i pràcticament no ho noten les despeses en medicaments. Hi ha molts treballs publicats que parlen de la sobremedicació que patim com a societat, de com en 10 anys la factura que paguen les administracions a les farmacèutiques s’ha incrementat un 50%. Sense dubte aquests increments no són imputables als usuaris de la salut, sinó a les polítiques que es fan.  Cal incidir en polítiques de salut que potenciïn una alimentació saludable i ecològica i  les pràctiques esportives, així com acceptar practiques mèdiques que no suposen l’ús de medicaments (medicines naturals i tradicionals, etc).

Cal tenir en compte, a més, que la delicada situació econòmica situa moltes persones en estats que afecten la salut mental, per això cal millorar els serveis públics de psicologia i psiquiatria.

Retallades en educació. Un cop més, les retallades plantejades afecten directament les classes populars: no es renovaran els contractes més precaris, s’han augmentat les taxes universitàries amb independència del nivell de rendes. És veritat que, per contra, es parla d’un augment de beques d’1.4 milions d’euros que assumirà la Generalitat. Tot i així, els estudiants catalans rebem menys beques que la mitjana espanyola, un motiu més per oblidar l’autonomisme.

Posats a plantejar retallades, perquè no es planteja una revisió de les aportacions públiques a les escoles concertades?

Treballadors públics. A més de la injustícia evident que suposa retallar els drets d’aquests treballadors, entre els quals també es donen molts casos de precarietat, el debat s’ha plantejat en termes equivocats. Des del govern i des dels grups mediàtics que hi són pròxims, fa dies que es bombardeja amb la idea d’acabar amb els privilegis dels treballadors del sector públic. És injust i irresponsable plantejar la discussió en aquests termes. Caldria animar la resta de la classe treballadora a sumar esforços per defensar un augment de drets, en comptes de caure en debats estèrils.

Posats a parlar d’estalvi, parlem de les Administracions Públiques. El nostre objectiu són uns Països Catalans  independents amb una administració molt més transparent, eficient i ajustada a les necessitats reals, no al corporativisme dels professionals de la política. Però actualment, en el marc vigent de l’Estat Espanyol, podríem proposar dues actuacions concretes:

  1. No participar en el Senat. És una administració que no només no té sentit, sinó que a més té un cost elevat. Caldria retirar els senadors catalans i frenar l’enviament de senadors per designació del Parlament de Catalunya.
  2. Sol·licitar la supressió dels ministeris que tenen les seves atribucions totalment o parcialment cedides a les Comunitats Autònomes (Cultura, Educació, Sanitat) i sol·licitar també la supressió del Ministeri de Defensa, traslladant la logística i pressupost en temes de cooperació per la pau i protecció civil al Ministeri de l’Interior o a l’organisme corresponent de les Comunitats Autònomes.

A nivell nacional  sobretot cal que hi hagi voluntat política per acabar amb el clientelisme i l’anar col·locant els polítics de torn a diferents administracions. Les diputacions catalanes es poden desactivar, sobretot retirant els càrrecs d’assessor i semblants. Els Consells Comarcals es poden desmantellar i transferir les poques atribucions que tenen als municipis .

Per tot això, des de la CUP entenem que cal seguir denunciant des de les institucions i també des del carrer una situació que no és justa, que és reversible i que es pot solucionar d’una altra manera. Però no ho podem fer sols. Us convidem a mobilitzar-vos en el vostre entorn més proper i a participar en les nostres assemblees.

  • Teresa

    ¿ Cuando publicará la CUP, las bases para participar en el concurso de proyectos e iniciativas culturales locales cuyo premio sea los sueldos a los que han renunciado los regidores de la CUP ? Saludos

  • Teresa

    Nos gustaría saber si la Assemblea de la CUP de Molins de Rei ha decidido ya, las bases del concurso de proyectos de entidades para que se puedan beneficiar del premio de los sueldos de regidores a los que renucia la CUP

    • carles

      hi havia algun problema amb les bases anteriors, de cara a la propera edició del projecte 'millorem molins'?

    • Guillem

      A vós i a qui més?

      • Teresa

        Guillem : Me gustaria saber las bases del concurso personalmente a mi, y a algunos amigos de tertulia politica municipal que les gusta estar al corriente de lo que pasa en la endogamia política de Molins de Rei y especialmente en la CUP.

        • charly

          endogàmia a la cup…¿ bé, podria estendre'm dient el que penso o fer-te referència al comentari de més avall del Joan Montsolís..queda tot dit

          difamar per difamar no, gràcies

    • Martell de vidre

      Proposo que la CUP cedeixi la seva subvenció com a grup municipal per a mantenir les urgències nocturnes. No podran tenir local i birres però donaran exemple. I els altres partits també és clar, inclòs el PP del sr. Ramos que només va als plens a abstenir-se mirant el rellotge tota l'estona i que cobra una pasta per no fer res.Perdó, si que fa, aguanta el govern del PSC-CiU (massatgista i fill de massatgista)

      • Josep

        Certament el finançament dels partits és un altre assumpte important i no només vinculat a la despesa que implica sobre les administracions, sinó com el finançament no reconegut (el que prové del sector privat) acaba convertint els partits en esclaus dels seus finançadors. No tinc cap dubte que el fet que determinades entitats financeres otorguin credits amb determinades condicions als partits de govern, fa que aquests després legislin d'una manera concreta, o no facin la feina de fiscalització que han de fer.

      • Teresa

        martell : Yo propondría que se cediese los sueldos para pagar el sueldo permanente del mueseo, o financiar los seriales de la radio municipal RMR de : "teatre a la radio" o de "teatre al museo" . ¿ ó dichos seriales se hacen de forma altruista? , ¿ Podemos saber cuanto nos cuesta a las contribuiyentas esos seriales, o hablar de eso , como lo de hablar de dónde van a parar los dineros del PP , es " tabu" en Molins de Rei. ?

  • Cesar August

    Per no parlar de despeses innecessàries de privatització… com es menja que a les comissaries dels Mossos d'esquadra (la que "vetlla" per la seguretat ciutadana) la vigilància sigui gestionada per una empresa privada Que no hi tenen un mosso/a que pugui estar-se a la porta vigilant l'entrada? Que els de l'empresa privada estan més preparats per fer de vigilants que els nostres mossos? Això és una de tantes despeses totalment innecessaries que cada dia veiem els empleats públics. Anem externalitzant serveis a empreses que només busquen beneficis que collen els seus treballadors i a l'altra banda de la balança fem fora empleats públics ja que no són necessaris… doncs clar que no som necessàris si ens gastem tot el que tenim en pagar més per un servei de pitjor qualitat.

  • Joan Montsolís

    Sr. Daniel Closa,

    sincerament no en té ni p.. idea del 90% de les burrades que diu.
    I soc generós amb el %.
    de debó creu que costen diners.. "els seriales" que diu..
    Bé, aixó és el de menys.
    A on vaig és a un altre lloc.
    Vosté no para de tocar fons constantment.
    I sé que aixó que faig ara, contestar-li vull dir, és el que més li agrada,
    fins i tot crec que hi disfruta. de fet, la majoría de gent ja no li fot ni cas.
    Però ha arribat un moment que em sap greu i tot.

    Perqué no s'en va a descansar una temporada sense ordinador si pot ser, de debó, fa patir i tot el seu estat.
    S'imagina que tothom parles de la seva vida, amb la mateixa empatía i respecte,
    especulacions i mentides que vosté fa cada setmana amb qualsevol cosa, sigui la que sigui,
    que passa a Molins?
    No en té prou amb l'ajuntament, el govern o l'oposició, també és dedica a fotografiar-ho tot,
    i per si fos poc, a posar-se amb tot déu, ja sigui una entitat, una empresa privada o un particular.
    Tot s'hi val.

    Vagi amb compte, que algun dia aixó li explotarà a les mans.
    Desde la seva poisició, davant el teclat, difamant 24 hores al día, potser ha perdut la perspectiva..
    I ara si vol, segur, contesti, i intenti donar-li la volta tan com vulgui a aquestes paraules, però sap que tot aixó és veritat.
    Com aquest escut que fa servir en nom de la seva dona.
    Siusplau, rumïi-s'ho bé. Pels seus 2 fills ni que sigui. Per vosté mateix.
    Que una cosa és participar de la vida política, social i cultural i preocupar-se
    de que les coses funcioni i ser crític, però l'altra és aquesta decrepitud humana en la que vosté ha caigut.

    Crec que encara és jove, i té tot el temps del món, per canviar una mica, i intentar ser minimament feliç,
    que no és fàcil. I evidentment, seguir actiu en la vida local, com moltes i molts fem.

    Contesti, si vol, el que vulgui, però res no canviarà l'opinió, n'estic segur,
    de tots els lectors d'aquesta magnífica plataforma que es diu Viu Molins.
    Tots, i ho dic a cegues, compartiran, si no son cecs, el que dic.

    Bé, mai més contestaré cap de les seves bejanades mentre segueixi aquesta línea,
    com bé fan la majoría de comentaristes d'aquestes pàgines.
    Sé que molta gent. creurà que és un error el que faig, perque li encara li dono importància,
    però la seva salut jo crec que si que s'hauría de pendre en serio.

    I ara no diré alló de , una abraçada, ni una salutació, ni res..
    Em penso que no s'ho ha guanyat, de moment, gaire.

    • Marta

      Sr. Joan,
      Després d'escriure aquest comentari s'haurà quedat ben descansat, potser el qui patia un excema era vosté no la tal anomenada Teresa. Li recomano tranquilitat.
      Crec que la senyora Teresa, a la que li reconec ironia i perquè no grans dossis de cinisme, fa que aquesta revista digital tingui marxa i si als de laCUP els pica, doncs que rasquin. Els comentaris són maliciosos, sí, però no ens té acostumada la CUP a aquestes coses? Potser es pensaven que era fàcil això de la política? potser creien que tenien la "veritat absoluta" i ningú els criticaría? He llegit comentaris de la senyora Teresa dient quan es fan bé les coses (poques vegades, d'acord), però estem en temps difícils i la sarna ens surt a tots, inclòs a vostè Sr. Montsolís (per cert no se si pertany a algun grup polític, el que he dit de la CUP també és aplicable a altres formacions).

      • Joan Montsolís

        Marta, no se quina ràbia tens a la Cup però els comentaris d’aquest senyor van dirigits a tot i tothom, ja ho he dit, partits, persones, entitats, empreses..
        Jo no soc de ningú, només deia que una cosa és critica o com tu dius ironia, i l’sltra es decrepitud humana i que aquest portal tan necessari acabi cansant per culpa d’aquesta persona, per això com be dic abans la majoria de gent ja no li fot ni cas. No volia ofendre’t a tu, emsap greu.

  • Teresa

    Ahora ha quedado claro. Yo ya lo pronosticaba en la precampaña electoral de las municipales en Molins de Rei , La regiduría de la Guardia Urbana y ADF Collcerola debía ser para el Sr. Emilio Ramos (PP) .
    Queda demostrado que la CUP tiene incapacidad manifiesta y no sabe liderar ni hacer de oposición y el pacto de aprobación de los presupuestos 2012 pasa por el PP
    En el pleno de aprobación de las Ordenanzas 2012 el susodicho Sr. Ramos, hizo ya de bisagra, y no asistió al pleno argumentando indisposición, y fueron aprobados como un desfile militar.
    Ahora estamos como el la obra de teatro "El sopar dels idi….. " el Sr. Ramos(PP) ha negociado con el Sr. Paz (PSC) el que el Ayto. disponga de una " bolsa de dinero" para subsanar instantáneamente deficiencias urbanas que él y sus allegados, caprichosamente, pudiesen advertir en la urbe, mientras que el resto de los ciudadanos que no tenemos el nro. de movil que el Sr. Casals (CIU) daba en campaña, para perdirle cosas, como los reyes magos, tenemos que solucionarnoslo llamando a la Radio RMR , los miércoles mañana, y hablarlo con el mismísimo Sr. Alcalde para que nos lo solucione, o en el mejor de los casos, presentar una instancia a fondo perdido ( sin respuesta) en el mostrador del Ayto. Tal como decía el Sr. Arcas (ICV) (jueves 22 RMR) parece ser que el Sr. Paz (PSC) , al Sr. Ramos (PP), incluso le llama a casa para ponerle al corriente , ya que a las reuniones informativas el Sr. Ramos(PP) no va.

    • charly

      quina culpa te la cup de que pactin CIU+PP+PSOE?

      • Enric

        Potser que la CUP és la tercera força política, amb 4 regidors, un menys que CIU i PSC? Voleu dir que només es pot fer denúncia i manifestacions? Això és fer oposició, o s'hagués aconseguit més fent una plataforma ciutadana que un partit polític? Si governeu, podreu canviar el sistema? i per acabar Segur que voleu canviar el sistema, i per quin el substiituim?

        • Teresa

          Enric : Totalmente de acuerdo con Ud. y como no tienen nada más que hacer para defender en plena crisis de los impuestos a la ciudadanía, nos entretenemos con mociones de animales en los circos,…

        • Carles Ros

          critiques que la cup no hagi pactat amb PSOE i CiU, amb qui no compartia pràcticament res de programa.

          també hauries criticat si ho hagués fet, no? llavors dient 'la cup s'han venut, volien poltrona, no presenten cap alternativa..'

          l'objectiu de la cup és poder aplicar gran part del programa sense comprometre's ideològicament, com hauria passat amb el neo-lliberalisme del govern de dretes actual…

  • Josep

    Francament, em sorpren que amb la cuantitat de coses que es posen sobre la taula en aquest article, el debat que se'n derivi sigui si la senyora Teresa es diu X o Y o si les seves aportacions piquen més o menys a algú. Personalment crec que la senyora Teresa guanyaria més adeptes sense perdre mordacitat si les seves formes fossin més suaus.
    Em sorpren que, almenys oficialment, desde CIU no es molestin ni a dir ase ni bèstia al respecte.
    @Miriam, sobre el que has escrit només afegiria retallar el finançament de l'Esglèsia Catòlica i la Casa Reial (no els 9 milions declarats per Mr.Campetxano sinó els 60 milions de cost real que assumeixen altres ministeris)

  • Josep

    Tot aquest debat sobre el canvi de sistema, francament no crec que interessi tant posar nom a un sistema, com posar-hi contingut. Jo no vull un sistema que privatitza tots els serveis. No vull un sistema que gasta grans quantitats en contractar serveis d'assessoria i a col·locar gent a les administracions només pq són militants d'un partit. No vull un sistema que gasta milionades indecents en empreses de defensa. No vull un sistema que tota la inversió publica es fa a través d'adquirir deute amb entitats financeres. Vull un sistema que solucioni problemes i que no en crei de nous, que acabi amb la pobresa i garanteixi una pau justa i duradora. Tot això es pot fer des de l'àmbit local i nacional. Cal voluntat politic i ma ferma, defensant-ho a les institucions i al carrer. Mobilitzant-se i votant.