L'Ajuntament es compromet a que la biomassa de Collserola es quedi a la Granja

Comencen les gestions per tal de que Molins Energia utilitzi la fusta de Collserola a la seva planta. Actualment no ho pot fer encara per problemes logístics i tècnics per acollir aquest tipus de biomassa. S’han recollit 6.000 tones de brossa forestal a Collserola dels temporals de 2009 i 2010.

Les tones de fusta es guarden a Collserola a l'espera d'un comprador // Jose Polo

Fins ara el 95% de la biomassa que es recollia a Molins de Rei marxava cap a Itàlia, on s’ha convertit en energia per a l’illa de Sardenya. L’Ajuntament de Molins de Rei ha adquirit el compromís de “fer tot el possible” per aconseguir que aquesta biomassa s’utilitzi a la planta del barri de La Granja. L’alcalde, Xavi Paz, ha declarat que han posat “en contacte el proveïdor amb el client” per fer-ho possible. En breu començaran les proves tècniques per confirmar la seva viabilitat.

Actualment Molins Energia, planta pionera a Espanya a finals del segle XX que subministra calefacció i aigua calenta al barri de la Granja, no compta amb els recursos tècnics per poder fer la combustió de la fusta de Collserola en unes condicions idònies i, a més a més, no té un magatzem per acollir aquesta fusta. Un altre problema afegit és el preu de la fusta extreta de Collserola, entre uns 45 – 50€ la tona de mitjana. Massa car pel que està disposat a pagar el client privat de Molins Energia que troba combustibles força més barats al mercat.

La presidenta de l’àrea de Sostenibilitat i Territori, Mònica Santamans, creu que fins ara “no se li ha donat sortida a aquesta fusta a la planta de Molins de Rei” i que “s’ha d’adaptar l’equipament” tot i que l’anterior govern municipal del qual el seu partit (CiU) en formava part no ho va fer en el seu moment.

Collserola està gairebé neta després dels temporals de 2009 i 2010

Xavi Paz i Mònica Santamans van visitar la zona i van atendre als mitjans a Can Santoi // Jose Polo

La ventada del 2009 i la nevada del 2010 que va patir el Parc Natural de Collserola van fer caure 140.000 arbres aproximadament, el que ha generat 6.000 tones de biomassa. Després dels mesos de feina, Collserola encara no està net al 100% però s’ha obert tota la xarxa de via pública de la zona urbana dels barris de muntanya així com els camins principals i preventius a l’hora de fer front a un possible incendi. S’ha netejat tant la carretera que connecta Sant Bartomeu de la Quadra, la Rierada i Vallpineda, com els camins dels sectors de Can Planas i Can Rabella. També s’han fet les reparacions oportunes als equipaments afectats per la ventada: Can Santoi, l’escola taller “Porta de Collserola” i les esglésies de Sant Bartomeu de la Quadra i de Vallpineda.

Gestió a l’espera del Parc Natural

L’Ajuntament de Molins de Rei ha invertit en total 200.000 euros en la neteja de la zona. El bosc de Collserola és relativament jove i té una vegetació no autòctona. Això fa que les plantes tinguin arrels poc profundes i que pateixin més davant les inclemències meteorològiques. Mònica Santamans, ha explicat que “s’ha contactat amb els més de 300 propietaris privats existents a la part molinenca de Collserola” i que la resposta de la majoria d’ells “ha estat positiva” tot i que alguns “s’han negat a col·laborar”.

Xavi Paz pensa que la tasca de l’Ajuntament que ell governa és la de “fer la feina necessària per tal de que el proper estiu ens agafi amb la feina feta” per prevenir d’aquesta manera els incendis. L’alcalde també ha anunciat que el consistori està enllestint els plans de gestió integral per a les parcel·les de titularitat municipal, a l’espera de la creació del Pla Especial del Parc de la Serra de Collserola per part de la Generalitat de Catalunya, que serà la figura que haurà de regular tot el territori dins el Parc i que des de l’arribada de CiU a la Generalitat no ha donat cap pas endavant.

Obrir camins dins del Parc Natural de Collserola és clau a l'hora de prevenir incendis // Jose Polo