Lluís Carrasco: Malgrat tot… no callarem!

Certament, tal com diu en Ricard Domenech de CiU en un article meu anterior que ell citava, jo explicava que calia convertir la indignació en democràcia  i que la majoria parlés, que es fes sentir, ja que després de les eleccions sols ens quedaria més indignació i lamentacions.

És cert que la gent ha votat i ha expressat la seva voluntat, és cert que la força més votada a Catalunya ha estat CiU, però no és cert que sigui de forma contundent,  ni que s’hagi imposat la voluntat de la majoria, com diu en Ricard.

Per veure-ho, agafem l’exemple de Molins de Rei, on CiU ha obtingut 4.185 de vots, front als 9.209 vots de les altres forces politiques. No podem oblidar tampoc l’important abstenció que ha comportat que el 28,57 % de les persones que amb dret de vot, no han anat a exercir aquest dret.

CiU a Molins de Rei tant sols ha obtingut un 31,81 % dels vots emesos  i un 22,32 % del conjunt del cens electoral, es a dir un 77, 68% de molinencs no els ha votat. És aquesta la majoria silenciosa que legitima les retallades i les politiques econòmiques i socials, tal com diuen des de el Govern? CiU ha obtingut uns bons resultats però empíricament no es pot afirmar que la majoria de vilatans/es i la majoria de catalans/es, ha donat suport a CiU.

És cert que la gent d’ICV, malgrat haver tingut un bons resultats guanyat vots i escons, no estem satisfets i no estem contents que CiU, amb les polítiques que està practicant, hagi estat la força política mes votada. Menys encara que tot just dos dies després de les eleccions, el president Mas ens anunciï la continuïtat de la política d’ajust dur, amb noves retallades, tant en ocupació pública com en plantilles i salaris, l’augment de preus en serveis bàsics (aigua, transport públic, gasolina, medicaments, matrícula de les universitats…) i noves privatitzacions i retallades en serveis públics (mitjans de comunicació públics, entre d’altres).

En Ricard ens acusa de perdre la dignitat per acusar-los de “frau democràtic en tota regla” (aquestes van ser les paraules exactes que va dir en Joan Herrera). M’agradaria preguntar a la ciutadania si és o no frau democràtic amagar les autèntiques intencions abans i durant les eleccions i desprès dir que el vot era per avalar les retallades. 

Però no cal anar massa lluny, la resposta ens la va donar el mateix portaveu del Govern de la Generalitat, el Sr. Francesc Homs, que va afirmar en una entrevista el passat 23 de novembre a RAC1: “No es van presentar els pressupostos abans del 20-N, perquè les retallades anunciades necessiten de grans consensos, i en campanya electoral haurien estat una bomba de rellotgeria per al debat parlamentari”. Una forma com altra de reconèixer que el Govern tenia preparades les retallades i que no van voler anunciar-les durant la campanya per les conseqüències electorals que podrien haver tingut per a CiU durant les eleccions del passat diumenge”.

El problema de veritat és que la dreta dura ha perdut la dignitat i la vergonya fa temps i està impulsant a tots els estats europeus, brutals retallades a l’estat de benestar social i de les condicions laborals dels treballadors, amb l’excusa de la crisi econòmica que ells mateixos han creat… algú te dubtes de qui son “els mercats“?

Perquè està clar que fa temps que l’ajust dur, les retallades i les contrareformes laborals s’han demostrat inútils, no han reactivat l’economia i ens han instal·lat en l’actual fase d’estancament econòmic i l’augment de l’atur. I són injustes, perquè fan recaure indiscriminadament en la majoria de la població els costos de la crisi, i castiguen, així, els sectors més desafavorits.

Pel que fa al tema dels indignats/des que tant preocupa al company de CiU, dir-li que la gent d’ICV hem estat completament respectuosa amb aquest moviment, sense fer cap ingerència; un altre cosa es que moltes de les idees, arguments, consignes i propostes que hagin sortit en els debats, o bé ja havien estat defensades i proposades per nosaltres o bé que agafem les noves i positives i les intentem traslladar a les institucions i al Parlament… és això ser descarat i infame i practicar el totalitarisme ideològic? La infàmia és intentar desprestigiar al rival polític utilitzant el joc brut, acusacions falses, desqualificacions, insults, etc., i està demostrat que nosaltres aquestes pràctiques no les hem utilitzat.

Jo també estic fart de la demagògia populista i el totalitarisme ideològic d’una dreta omnipresent i omnipotent que controla, l’economia i  els mitjans de comunicació, i que intenta formular un discurs únic pel que fa al percepció del que esta passant, modelant a la seva conveniència l’opinió pública, mitjançant totes les formes possibles… qui son els poderosos que controlen els mitjans de comunicació de tot tipus i imposen la seva visió ideològica del món?

A Molins de Rei, per part nostra, ponts de diàleg per crear treball, acabar amb l’atur, garantir els drets de les persones,  les garanties socials i oposar-nos de forma decidida a les retallades que perjudiquen al conjunt de la ciutadania, tindreu tots els que vulgueu.  Però no ens busqueu per a la claudicació, el cofoisme, i la resignació, doncs nosaltres com sempre no callem, ni callarem, en el carrer, en l’ajuntament i en els parlaments.

Pel que fa a la frustració (dels ciutadans indignats?) que ens recomaneu no traslladar al carrer, esteu tranquils doncs si és cert que la majoria de la ciutadania  us dona suport i està d’acord amb les retallades i amb les vostres polítiques de privatització, no hi hauran mobilitzacions populars al carrer per molt que nosaltres les recolzem o impulsem.

Per últim seria recomanable  ja sigui per simple regla de bona educació que deixeu  de dir-nos: infames, descarats, totalitaris, demagogs populistes, indignes, etc.   Doncs per molt que intenteu desqualificar-nos i insultar-nos, tal com deia Marcelino Camacho : “ni ens van domar, ni ens van doblegar, ni ens van a domesticar” . I per suposat… NO ENS FAREU CALLAR!

Recomanacions personalitzades