Ricard Domènech: I a sobre hem de callar?

Novament hem tornat a guanyar les eleccions a Molins de Rei. En un any ho hem aconseguit per tercera vegada. I per sobre de tot ho hem aconseguit perquè els molinencs i les molinenques heu tornat a dipositar la vostra confiança, un cop més, en CiU. Us ho hem demanat i heu respost. Moltes gràcies als  4185 vilatans que heu donat un cop més suport a la nostra crida.

Una crida basada en la confiança i el suport que dipositeu en CiU com a partit, però també en els projectes, les idees, accions, les actuacions que hem traslladat a l’àmbit local. I per entendre aquest gran present cal fer una mica d’història. Fa quatre, l’any 2007 un grup reduït de persones a CDC de Molins de Rei vam arribar a la conclusió que havíem d’intentar capgirar una situació que es mantenia des dels inicis de la transició democràtica. CiU no era percebuda com un partit que pogués liderar i transformar la vila, en definitiva, com a una opció de govern per al poble.

Des del lema de les municipals del 2007, “Una nova manera de fer política” al del 2011 “Sabem on anem” una quantitat  d’actes, xerrades, carpes, actuacions al carrer, reunions amb entitats, la feina descomunal del grup municipal, l’executiva que es va posar al capdavant del partit, la implicació de militants i simpatitzants en el projecte,i per sobre de tot el lideratge exercit per en Joan Ramon Casals, ha aconseguit que la percepció i la consciència que existia de CiU com a partit hagi canviat; i ara sí, ara ja  es pot considerar  a CiU també a la vila, com una opció de govern,  i com a un partit consolidat, el principal partit en l’àmbit municipal. L’esforç ha valgut la pena i hem sortit tots guanyant, tal com demostra que hem estat el partit més votat en les tres últimes eleccions al  darrer any.

I aquest fet és fonamental. Demostra que a la vila hi ha una GRAN MAJORIA SILENCIOSA, però que es manifesta el dia de les eleccions, i que durant l’últim any a Catalunya i a Molins de Rei dóna ampli suport a CiU i a les seves polítiques.

I a sobre hem de callar? És clar que no. N’estic fart de la demagògia populista de les esquerres, i us demano a tots el votants de CiU que no calleu. I m’explico. Les esquerres tot i que ara s’amaguen han plantejat aquestes eleccions com un plebiscit a les polítiques del govern Mas.

Cito textualment per exemple l’article d’en Lluís Carrasco, president IiE a Molins de Rei, escrit al diari digital Viu Molins de Rei el passat 8 de novembre i que deia “Estic convençut de que és l’hora de convertir la indignació en democràcia,d’imposar la voluntat de la majoria, de que manem els que realment “paguem” per sostenir aquesta societat. El 20 de novembre tenim l’oportunitat d’expressar-nos i fer-nos sentir. Si no ho fem, després sols ens quedarà més dosi d’indignació i lamentació”.

Doncs dit i fet. La gent ha votat, ha expressat la seva voluntat i ha donat suport novament de manera contundent a CiU. S’ha imposat la voluntat de la majoria, tot i que a Iniciativa sembla que no li agrada. Per tant seria recomanable  que en la mesura del possible, intentessin no traslladar la seva frustració política al carrer.

Per cert, dos dies després de les eleccions, Iniciativa ja hi torna. Acusa a CiU de frau electoral. Aquesta gent ha perdut la dignitat. Un partit que de manera descarada i infame es va intentar apropiar del moviment 15M, amb els minsos resultats electorals que li ha significat, no hauria de fer el que fa sempre. Maltractar verbalment els que no pensen con ells. És absolutament preocupant el totalitarisme ideològic en el que està instal·lada Iniciativa, que evidentment a l’únic al que ens aboca és al trencament dels pocs ponts de diàleg que encara  puguin existir.

Del PSC en diré poc. Des del vídeo que van haver de retirar i que ja marcava el to de la campanya fins el tarannà  d’una ministra absent a Catalunya durant els últims quatre anys i que ha intentant fer de candidata durant la campanya, al capdavall els socialistes han obtingut un dels pitjors resultats de la seva història.

Per al final em deixo a la CUP. Un partit que ha demanat votar per l’abstenció, però que ha fet campanya al carrer en contra del govern Mas. I a Molins de Rei ho hem comprovat de forma explícita.

Em permetré fer una recomanació al grup de la CUP, ja que com a partit fa bandera de la transparència i d’estar en possessió de la veritat. No interpretin malintencionadament les dades electorals. I per tant, no menteixin als ciutadans de la vila.

L’abstenció, tal com deien diumenge a la nit, no va ser l’opció guanyadora a les eleccions a Molins de Rei. Si la decisió estava entre votar o no votar, àmpliament va guanyar la gent que va decidir anar a votar, fins a un 71,43%  enfront del 28,57% que no hi va anar. Perquè els hi recordo, per si no ho saben, que a l’abstenció no hi ha partits. Altra cosa és qui va guanyar les eleccions a la vila, quina va ser l’opció política més votada de les que es podien escollir. I sí, aquesta va ser CiU, tot i que a la CUP tampoc li agradi.

Tampoc poden fer el que van fer diumenge per la nit des de la CUP, que es comparar les eleccions del Parlament de Catalunya amb les eleccions al Congrés d’Espanya, per dir que a CiU a la vila havíem perdut aproximadament uns 600 vots entre unes eleccions i les altres. I de forma subtil atribuir-ho a les retallades. Novament el plebiscit.

Molt lletja aquesta forma de fer política. Saben vostès que aquesta no és manera de fer política, perquè les eleccions tenen situacions i contextos diferents que fa que no es puguin barrejar diferents eleccions per comparar-les. Però si volen jugar a això, fem-ho. He trobat a faltar la comparació amb les municipals del mes de maig, on trobem que CiU també era la força més votada i a sobre augmenten  en quasi 2000 el número de vots respecte d’aquestes municipals. I per tant hem d’entendre que les actuacions sistemàtiques de la seva part  per boicotejar la política municipal no ha trobat la resposta que esperaven en la gent, ja que el que ha fet la votació de diumenge és refermar el treball de CiU també a nivell de Molins de Rei.

Per tant encoratjaria molt sincerament a la CUP a que no jugui amb les cartes marcades i prengui una decisió. O fa política des de les institucions, treballant i cooperant amb la resta de formacions polítiques de la forma més transversal possible per cercar el màxim d’acords en benefici dels ciutadans de la vila o trasllada el conflicte, conflicte social, al carrer per acabar confrontant uns vilatans contra altres. Però les dues coses alhora ja no les poden seguir fent.

En tot cas és hora que la gent que ha votat i que ho ha fet de forma massiva i contundent a CiU no calli. Hem d’estar orgullosos del que som i del que fem, i per tant si cal alçar la veu per defensar-nos i defensar-ho, fem-ho allà on calgui.