Lluís Carrasco: És l’hora de convertir la indignació en democràcia

Fa pocs dies el conseller de Sanitat de Catalunya, Boi Ruiz, va dir que “la salut es un bé privat que depèn de cada ciutadà i no de l’Estat”.  Aquestes paraules  son sens dubte tota una declaració d’intencions del que ell representa i del que esta fent i pensa seguir fent l’actual Govern de la Generalitat, encapçalat per Artur Mas que ja ha manifestat que tindrà una actitud de col·laboració i lleialtat  amb el proper Govern del Partit Popular que com a full de ruta   neo – conservador – liberal te l’objectiu d’imposar les retallades i la gradual privatització de la cosa pública, amb l’excusa de la crisi econòmica provocada per ells mateixos.

És cada vegada mes clar que les mesures que estem patint directament en la nostre sanitat pública, de retall de serveis d’urgències, de retall de llits hospitalaris, de reducció encoberta de plantilles de metges i infermeres, d’augment importantíssim de les llistes d’espera, del tancament de les farmàcies de guàrdia, son conseqüència  de la voluntat de privatització del sector sanitari, que es tot un bon pastís per aconseguir grans beneficis per part de les patronals i mútues sanitàries.

A Catalunya també ens han arribat  les retallades a l’ensenyament mitjançant  la no cobertura de places de professors, la retirada de la sisena hora,  la reducció en un 22 % de les subvencions a la llars d’infants que gestionen els ajuntaments, la rebaixa important dels fons públics a les universitats, la reducció de les assignacions econòmiques a la investigació, etc.  Després vindran les privatitzacions totals o parcials, començant per les Llars d’Infants i acabant per potenciar a nivells inimaginables les escoles concertades privades i una gradual privatització de les Universitats.

El mateix esta succeint  amb la rebaixa en un 11%  de les assignacions socials als ajuntament i la manca de recursos per assolir els objectius de la llei de la dependència i altres aspectes socials.

Els ajuntaments també seran les properes víctimes propiciatòries d’aquesta política, doncs condemnats a una situació econòmica greu per manca d’ingressos i de transferència de recursos per part de l’estat, hauran de retallar serveis de forma forçosa i especialment els de tipus social, cultural, educatius, transport públic, etc..  Fins i tot  ja es comença a parlar d’EROs  en els ajuntaments, el que pot comportarà també la privatització menys o mes encoberta, parcial o total de diferents serveis públics municipals.

Mentre això succeeix,  es capitalitzen amb diners públics les entitats financers, es suprimeixen impostos al rics, es manté l’alt nivell de frau fiscal, es permet l’evasió legal d’impostos mitjançant les SICAV, no es graven fiscalment les transaccions de capital especulatiu i un llarg etc.

Les paraules de Boi Ruiz deixen molt clar que els ciutadans ja no tenim motius per enganyar-nos, està clar que el que s’està fent no son retallades, sinó un desmantellament programat de la cosa pública i en especial de l’estat del benestar.

En el cas de la sanitat no hi ha cap dubte, qui pensés que tenia un dret reconegut  i que el sector públic protegiria la seva salut, que se’n vagi oblidant. És igual que això entri en clara contradicció amb l’article 43 de la Constitució o amb els principis de l’Organització Mundial de la Salut.

Els objectius neo liberals i conservadors que defensen de forma cada vegada mes descarada CiU i PP estan clars:  desmantellar l’estat i la ”cosa pública”,  privatitzant tot allò  privatitzable per posar-ho en mans d’empreses privades que generin benefici i riquesa.

L’altre dia en un debat televisiu un periodista d’un mitjà de dretes va ser molt clar referint-se a la crisi grega, el referèndum convocat  i el tema del deute d’aquest país : “Qui paga mana” en clara referència a Merkel i Sarkozy i els mercats financers que imposen la seva voluntat per sobre de la voluntat popular, destruint d’aquesta manera el mateix sistema democràtic.

Està clar doncs que les patronals d’aquest país son les que manen, sols cal veure les similituds de les seves demandes amb el programes electorals de les forces de dretes que pretenen salvar el país embolcats de senyeres però sempre amb els mateixos remeis: baixant els impostos als rics i que paguin els de sempre, els que no poden evadir impostos al estar lligats a la nòmina: els assalariats.

En una recent intervenció en el Cercle d’Economia, Jorge Fernandez Diaz, candidat del PP català, era força clar: La reforma laboral es farà sí o sí”. En definitiva del que es tracta es de fer una nova reforma laboral que per suposat recolzarà CiU, per aconseguir l’acomiadament més barat, més precarietat laboral, abaratir els sous directes i amb el desmantellament dels serveis públics, menys salari indirecte (ensenyament, sanitat, serveis socials, etc) .

L’objectiu final es clar:  que els rics siguin mes rics i que la resta sigui mes pobre, en definitiva el que es busca és socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. I davant de tot això… a sobre hem de callar ?

Estic convençut de que és l’hora de convertir la indignació en democràcia, d’imposar la voluntat de la majoria, de que manem els que realment “paguem” per sostenir aquesta societat.

El 20 de novembre tenim l’oportunitat d’expressar-nos i fer-nos sentir. Si no ho fem, desprès sols en quedarà  més dosis d’indignació i lamentacions.

Recomanacions personalitzades