Lluís Carrasco: És l’hora de convertir la indignació en democràcia

Fa pocs dies el conseller de Sanitat de Catalunya, Boi Ruiz, va dir que “la salut es un bé privat que depèn de cada ciutadà i no de l’Estat”.  Aquestes paraules  son sens dubte tota una declaració d’intencions del que ell representa i del que esta fent i pensa seguir fent l’actual Govern de la Generalitat, encapçalat per Artur Mas que ja ha manifestat que tindrà una actitud de col·laboració i lleialtat  amb el proper Govern del Partit Popular que com a full de ruta   neo – conservador – liberal te l’objectiu d’imposar les retallades i la gradual privatització de la cosa pública, amb l’excusa de la crisi econòmica provocada per ells mateixos.

És cada vegada mes clar que les mesures que estem patint directament en la nostre sanitat pública, de retall de serveis d’urgències, de retall de llits hospitalaris, de reducció encoberta de plantilles de metges i infermeres, d’augment importantíssim de les llistes d’espera, del tancament de les farmàcies de guàrdia, son conseqüència  de la voluntat de privatització del sector sanitari, que es tot un bon pastís per aconseguir grans beneficis per part de les patronals i mútues sanitàries.

A Catalunya també ens han arribat  les retallades a l’ensenyament mitjançant  la no cobertura de places de professors, la retirada de la sisena hora,  la reducció en un 22 % de les subvencions a la llars d’infants que gestionen els ajuntaments, la rebaixa important dels fons públics a les universitats, la reducció de les assignacions econòmiques a la investigació, etc.  Després vindran les privatitzacions totals o parcials, començant per les Llars d’Infants i acabant per potenciar a nivells inimaginables les escoles concertades privades i una gradual privatització de les Universitats.

El mateix esta succeint  amb la rebaixa en un 11%  de les assignacions socials als ajuntament i la manca de recursos per assolir els objectius de la llei de la dependència i altres aspectes socials.

Els ajuntaments també seran les properes víctimes propiciatòries d’aquesta política, doncs condemnats a una situació econòmica greu per manca d’ingressos i de transferència de recursos per part de l’estat, hauran de retallar serveis de forma forçosa i especialment els de tipus social, cultural, educatius, transport públic, etc..  Fins i tot  ja es comença a parlar d’EROs  en els ajuntaments, el que pot comportarà també la privatització menys o mes encoberta, parcial o total de diferents serveis públics municipals.

Mentre això succeeix,  es capitalitzen amb diners públics les entitats financers, es suprimeixen impostos al rics, es manté l’alt nivell de frau fiscal, es permet l’evasió legal d’impostos mitjançant les SICAV, no es graven fiscalment les transaccions de capital especulatiu i un llarg etc.

Les paraules de Boi Ruiz deixen molt clar que els ciutadans ja no tenim motius per enganyar-nos, està clar que el que s’està fent no son retallades, sinó un desmantellament programat de la cosa pública i en especial de l’estat del benestar.

En el cas de la sanitat no hi ha cap dubte, qui pensés que tenia un dret reconegut  i que el sector públic protegiria la seva salut, que se’n vagi oblidant. És igual que això entri en clara contradicció amb l’article 43 de la Constitució o amb els principis de l’Organització Mundial de la Salut.

Els objectius neo liberals i conservadors que defensen de forma cada vegada mes descarada CiU i PP estan clars:  desmantellar l’estat i la ”cosa pública”,  privatitzant tot allò  privatitzable per posar-ho en mans d’empreses privades que generin benefici i riquesa.

L’altre dia en un debat televisiu un periodista d’un mitjà de dretes va ser molt clar referint-se a la crisi grega, el referèndum convocat  i el tema del deute d’aquest país : “Qui paga mana” en clara referència a Merkel i Sarkozy i els mercats financers que imposen la seva voluntat per sobre de la voluntat popular, destruint d’aquesta manera el mateix sistema democràtic.

Està clar doncs que les patronals d’aquest país son les que manen, sols cal veure les similituds de les seves demandes amb el programes electorals de les forces de dretes que pretenen salvar el país embolcats de senyeres però sempre amb els mateixos remeis: baixant els impostos als rics i que paguin els de sempre, els que no poden evadir impostos al estar lligats a la nòmina: els assalariats.

En una recent intervenció en el Cercle d’Economia, Jorge Fernandez Diaz, candidat del PP català, era força clar: La reforma laboral es farà sí o sí”. En definitiva del que es tracta es de fer una nova reforma laboral que per suposat recolzarà CiU, per aconseguir l’acomiadament més barat, més precarietat laboral, abaratir els sous directes i amb el desmantellament dels serveis públics, menys salari indirecte (ensenyament, sanitat, serveis socials, etc) .

L’objectiu final es clar:  que els rics siguin mes rics i que la resta sigui mes pobre, en definitiva el que es busca és socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. I davant de tot això… a sobre hem de callar ?

Estic convençut de que és l’hora de convertir la indignació en democràcia, d’imposar la voluntat de la majoria, de que manem els que realment “paguem” per sostenir aquesta societat.

El 20 de novembre tenim l’oportunitat d’expressar-nos i fer-nos sentir. Si no ho fem, desprès sols en quedarà  més dosis d’indignació i lamentacions.

  • marcel

    Sembla que el Sr. Lluís Carrasco agafa el testimoni del Sr Villarejo (Llistes al Parlament del 2006 per ICV) i la resposta seria la mateixa que va fer el Sr. Jordi Turull.
    "Sens dubte, si hi ha alguna actuació que hagi posat en perill la satisfacció d'aquests drets no és altra que la mala gestió dels recursos públics que va portar a terme el tripartit, que ha deixat a la Generalitat a la vora del col · lapse financer. Una herència enverinada que el Sr Lluís Carrascón comenta, però a la que l'actual Govern s'ha vist obligat a fer front per salvaguardar l'Estat de benestar. És denunciable fer ajustos per salvaguardar l'Estat de benestar i no ho és el desgavell total en la despesa pública? És el sentit absolut. Una tesi així només es pot defensar des d'un sectarisme cec.
    Algunes dades, que no són opinió, sinó constatables i contrastables, i que el senyor Lluís Carrasco ignora o omet. Sense ells, sense tenir-los presents, tot el que sigui dit per persones amb clara vinculació política és un exercici de pura demagògia i agitació.

    El Consell de Política Fiscal i Financera, en una reunió el 24 de novembre de 2010, va assegurar que el dèficit de Catalunya era del 2,4% del PIB. Un any més tard, vam descobrir que el PSC i el PSOE van enganyar a tots els ciutadans fent pública una xifra molt inferior a la real, que és el 4,2% del PIB o, el que és el mateix, 8350 milions d'euros de dèficit , el doble del que s'autoritza. El tripartit( on hi estava ICV) va marxar deixant com herència un total de 54.000 milions d'euros pendents de pagar en el futur. I com a fruit d'aquesta gestió irresponsable, la Generalitat haurà de pagar, durant l'any 2011, quatre milions d'euros diaris en concepte d'interessos, una xifra que augmentarà fins als sis milions diaris el 2012. Sr Lluís Carrasco, cal pagar els interessos, els crèdits i les factures pendents o prescindim d'això?
    Els exemples d'aquest cràter en els comptes públics són nombrosos. En sanitat i durant 2010, el tripartit va deixar, en només un any, 835.500.000 d'euros en factures pendents de pagament i 125 milions d'euros en compromisos d'inversions per a 2011 que no estaven pressupostats. A finals de 2010 hi havia 54.627 expedients d'ajuda a la dependència sense resoldre i 130 milions d'euros destinats a ajudes per a les famílies amb fills a càrrec sense pagar. Es paga o prescindim d'això?
    Un altre exemple: l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) responsabilitat d'ICV ( el seu partit) va acabar l'exercici del 2010 amb un dèficit de 106,4 milions d'euros, 1.368 milions d'endeutament viu i 253 milions de convenis signats sense partida pressupostària, deixant en situació de fallida a l'entitat responsable d'un servei tan bàsic com l'abastament d'aigua. És el model de gestió que ens proposa?

    Les polítiques d'ajustos pressupostaris no es fan per capritx ni per ideologia, sinó que són imprescindibles per garantir la continuïtat de l'Estat de benestar i evitar que s'ensorri. Ho fem nosaltres com ho fan tots els governs seriosos d'Europa. Perquè si no, l'alternativa és Grècia. Ens proposa això?

    • arcas

      No , l’alternativa és Alemania, amb una fiscalitat justa i una cultura que menysprea el lucre especulatiu.(Millet) per cert, quin superàvit va deixar CIU a la Generalitat? I per cert, de debó creu CiU que el nostre model i estat económic és el mateix que el de Grecia? Ni el Sala Martí!!

  • marcel

    Podriem estar d'acord Ivan amb la fiscalitat, però tambe estariem d'acord amb els seus sous i les seves prestacions a Alemanya, ara de cultura que menysprea el lucre, com a totes les societats per exemple el banc Hypo Real Estate amb una fallida de 50.000 mil.lions d'euros (diners que va posar-hi L'Estat) Segons l'auditoria que va fer l'any 2003 el Conseller Castell una deuta 1.177 mil.lions d'euros, 7 anys desprès 8.532 mil.lions d'euros de deuta una pujada del 86,20% (anualment un 12,31%) Però si vols tambe el ingressos l'any 2003- 17.486.970 mil.lions d'euros l'any 2010– 33.656.571 mil.lions d'euros una pujada del 48,04 % (anualment un 6,86%) Com veus , la proporció de deficit respecte a ingressos es quasi el doble. Això es bona gestió ??
    Per altra costat, entenc que va ser uns altres que van dir que la nostra economia era a la "Champions Leage" però solsament una dada : l'atur a Grecia 16,5 % a Espanya del 21,52 % (5,02 % per sobra) No se pas si Sala Martin o Santiago Niño Becerra o Leopoldo Abadia, però les dades per desgracia son aquestes

    • Teresa

      marcel : ¿ Ya que dispone de tantos datos de los exnazis , Nos podria confirmar que hay de cierto en la presunta estafa de 800.000 € a Hacienda, del padre del Artur Mas (CIU) ?

      • marcel Marin

        Que dius de ex-nazis ????? Com dius be parles de "presunta "estafa a Hisenda . A veure jo aquesta noticia l'escoltat cridar per megàfon, no treballo a Hisenda, ni a Justicia .si no tinc informació de diaris com La Gaceta, El Mundo Però tinc clar que presumpte "Es diu d'aquell a qui es considera possible autor d'un delicte abans de ser jutjat. "

  • Benvolgut Marcel:

    En primer lloc, agrair-te tant el to com la important quantitat d'informació inclosa, que sense cap mena de dubte, enriqueix el debat.

    T'adjunto un document que no es meu. Es una feina feta per un blocaire que m'ha semblat interessant, per que posa nom i cognoms a algunes de les propostes més neoliberals que CiU inclou al seu programa. M'agradaria saber si hi estàs d'acord amb aquestes propostes o si creus que no responen a la proposta electoral de CiU al Congrés.
    pd: Les dades de la situació de dèficit estructural de Grècia, van més enllà de l'atur. Estic segur que ni el Sala Martí, ni Santiago Niño ni Leopoldo Abadia, farien un diagnòstic tant agosarat amb un únic indicador.
    I això els honora!

    PROPOSTES DE CiU AL CONGRÉS

    " Duran i Lleida, el candidat de CIU a les eleccions generals, va dir fa uns dies a la premsa que si explicava quines eren les seves veritables propostes electorals perdria les eleccions. Així que a mi em va obrir la curiositat. Quines eren aquestes propostes que ens volia amagar deliberadament als electors?

    Doncs bé, m’he llegit el seu programa electoral i realment és una col•lecció de deliris neoliberals i embogides propostes al servei dels lobbies, les privatitzacions i el Gran Capital que passen clarament per la dreta al PP i a la patronal. M’he permès el luxe de fer-vos un petit BEST OF de les bestieses més esgarrifoses que han regurgitat aquesta banda de mafiosos i corruptes amb barretina

    – Privatitzar totes les participacions públiques en empreses que no es considerin estratègiques pel sector públic. Més col•laboració públic privada, ja que l’empresa privada gestiona millor.

    -Impulsar els “business angels”, els mercats de risc, els inversors de proximitat i els mercats bursátils, com a mode de finançament per les entitats financeres i empreses privades.

    – En l’àmbit del capital risc, suprimir l’actual topall del 58% dels fons patrimonials que les empreses de capital risc poden invertir en préstecs participatius a les PIMES

    – Que els empresaris que facturin menys de 30.000 euros anuals estigui exempt de pagar IRPF

    – Qualsevol reforma de l’IRPF haurà de beneficiar a la família en funció del nombre de fills i no en funció de la seva renta.

    – Les despeses de co-pagament en dependència i mútues privades seran deduïdes del IRPF

    – Reducció generalitzada de l’Impost de Societats, supressió de l’Impost de Patrimoni

    – Reforma laboral vincular millor els augments salarials a la millora de la productivitat i avançar cap a la flexiseguretat. Facilitar el des-penjament dels Convenis Col•lectius de les PIMES que ho sol•licitin.

    – Atorgar “xecs socials” a les famílies perquè paguin els serveis de dependència. Adoptar mesures de conscienciació de l’usuari de l’elevat cost dels serveis sanitaris i de la conveniència de la seva utilització de manera més adequada.

    – Flexibilitzar la reserva mínima del 30% d’habitatge de protecció oficial en concordança amb les possibilitats reals d’ajudes del pla de l’habitatge"

    • viumolinsderei

      Si és l'Ivan Arcas, recomanem que utilitzi qualsevol dels nostres sistemes de registre alhora de publicar comentaris. Pot fer el registre en 30 segons utilitzant el seu compte a Twitter, Facebook i algunes xarxes socials més. D'aquesta manera, evitem que qualsevol altre persona pugui intervenir en els debats fent servir el seu nom fent d'aquesta manera un diàleg més net.
      Fem extensiva aquesta recomanació a tota la resta de persones públiques o no que intervenen en els comentaris.
      Gràcies

    • marcel

      T'agraeixo de la mateixa manera el to de debat, les xifres que he ofert en l'altre post per la teva informació són de Idescat, Eurostat i les auditories fetes pels respectius governs de la Generalitat. Pel que fa als comentaris de tan il · lustres persones esmentades, et recomano diferents articles de Santiago Niño Becerra en diferents mitjans de comunicació des del 2008 anticipant-se a la crisi financera mundial i un diagnòstic sobre Espanya amb diferents indicadors, i la veritat no és molt esperançador.
      Referint ja explícitament sobre les propostes de CiU, t' exposaré que és molt fàcil agafar parcialment un programa i adequar-lo a la dotrina que un vulgui representar, per això et exposaré només una sèrie d'omissions que es fan:
      – Privatitzar les empreses públiques no estratègiques, la veritat queda alguna empresa publica no estratègica? si queda que beneficis tenim i que ens costa?
      D'aquest punt i el següent de 18 punts, només parcialment extreu un punt, sense ometre altres, per exemple no pagar l'IVA fins cobrar les factures que els fons del FROP als bancs siguin destinats per crèdit a les PIMES i autònoms, gravar les transaccions financeres.
      – Del quart punt, com a mínim que sigui literal "Regularem l'exempció de l'IRPF i Societats al nou emprenedor fins que no facturi més de 30.000 € / any o durant els dos primers anys d'una nova activitat." és una mica diferent?
      En l'atra punt valdria la pena llegir més amunt "Vetllarem perquè la base imposable reflecteixi adequadament la capacitat econòmica dels contribuents, per tal de millorar la equitat de l’impost." i no escriure a mitjes
      D'aquesta part "dels teus noms i cognoms " segons tu propostes "neo-liberals" de CIU com a minim no arriba ni a "sobrenom" i a vegades per donar-hi opinió s'ha de llegir el tot i no pas una part. En altra contestació en referire als altres punts.
      Salutacions

  • Teresa

    Carrasco : ¿Quien dice Ud. que ha provocado la crisis, el PP y CIU o la compra de productos chinos? , La ciudadanía esta indignada con ICV en Molins. Inverosímil la incompetencia de los políticos y técnicos municipales el las obras publicas realizadas en Molins de Rei, con goteras y los bajos del Mercat inundados, baldosas piano por las calles, paneles solares inoperantes, Molins-bus vacíos, Molins energía contaminante, RMR sin oyentes, ascensores biblioteca y pasarela estropeados, etc e inoperancia e incapacidad de los actuales administradores PSC+CIU después de más de 100 dias de reinado, en solucionar las cosas. ¿ Cómo quieren que la ciudadanía confíe en la clase política de Molins de Rei?, ¿ No sería mejor un gobierno de tecnócratas como en Italia, que unos políticos entiendeentodo, expertos solo en calentar sillas y cobrar a final de mes?
    El ascensor de la biblioteca un día si y otro también sin funcionar, mismamente el ascensor de la pasarela que lleva desde el lunes 14 sin funcionar por fallos tecnicos, los autobuses de Molins -bus vacíos sin capacidad de bajar los precios y promocionar el servicio cargando aún más los presupuesto municipales, Servicios no obligatorios como, Molins Energía subvencionada, Radio MR sin auditoria de oyentes, SLC comarcal, sueldo Museo, GN con cursos de toreros, Inmobiliaria comarcal, etc , etc. No , no , no vamos bien.

  • Lluis Carrasco

    Hombre solo faltava la Teresa ???.. Hay alguna positiva en el mundo ???, Le recomiendo que desayune mejor, pues lo necesitara para vivir en una ciudad donde todo se hunde y es un desastre. En fin ya estamos acostumbrados a sus comentarios y ellos mismo hablan por vd. Reciba una cordial salutación.

  • Teresa

    Hoy sabado, dia 19 nov, 11h , el ascensor de la biblioteca sin funcionar, la funcionaria sin enterarse y la funcionaria sin saber como se pone en marcha, No , no vamos bien ,… No se nota ni el “canvi a miyor” ni leches !, Ah !,… claro,.. la culpa es de la Diputacuion o del cha -cha -cha del tren,….