Molins de Rei pacta l’eliminació definitiva del Vial de Cornisa amb Sant Cugat i Cerdanyola

Els ajuntaments de Molins de Rei, Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès es comprometen a impulsar conjuntament un seguit d’accions per desprogramar definitivament la construcció del Vial de Cornisa, el projecte de carretera que pretenia connectar el Baix Llobregat i el Vallès a través de Collserola.

Mercè Conesa, Xavi Paz i Carme Carmona, els tres alcaldes que han signat l'acord// Ajuntament de Molins de Rei

El passat dimarts es va dur a terme la presentació de l’acord a la Sala Gòtica de Molins de Rei, amb la presència de l’alcalde de la vila i les alcaldesses de les altres dues poblacions afectades, Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès. Tots tres convergeixen en l’acció de la desprogramació del Vial de Cornisa. Per això, han acordat un document amb les accions a dur a terme perquè l’eliminació del projecte es faci efectiva a l’estiu de l’any vinent.

El primer que faran serà presentar l’encàrrec de l’estudi i desenvolupament de la desprogramació del vial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’ens amb les competències urbanístiques per fer-ho i modificar el Pla General Metropolità de 1976.

Alhora, cadascun dels tres municipis, es compromet a aprovar la modificació del Pla General Metropolità en els seus plens municipals. A més, el document acordat aquesta setmana entre els tres ajuntaments serà enviat al departament de Territori i Sostenibilitat, on precisament es troba com a conseller l’anterior alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.

L’alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, va destacar que durant els primers quatre mesos de la nova legislatura s’ha treballat aquesta matèria per “donar resposta a una reivindicació històrica per protegir amb garanties aquesta franja de Collserola d’alt valor medi ambiental”. Al seu torn, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa va reconèixer la dificultat d’aquesta desprogramació però va remarcar“la unió de voluntats dels tres municipis”. el fet positiu de la unió dels tres municipis. Carme Carmona, alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, va recolzar -se en “les condicions i el marc legal adient per garantir l’èxit del procés”.

Un projecte polèmic

Aquesta infraestructura viària va ser inclosa en el Pla General Metropolità l’any 1976 per tal de connectar el Baix Llobregat i el Vallès Oriental. El projecte contemplava la construcció d’una carretera de quatre carrils, dos per sentit, de 16 quilòmetres a través de la muntanya de Collserola. Actualment, la connexió entre aquests municipis és possible gràcies a la B-30, l’AP-7, l’A-2 o l’AP-2, i els transports públics existents. Els tres alcaldes han coincidit en que avui aquesta infraestructura no és necessària degut a les diverses alternatives existents.

La preservació del Parc Natural de Collserola és un punt que també al·leguen els ajuntaments implicats en contra del Vial de Cornisa, ja que es considera que malmet espais d’interès paisatgístic i ecològic. “És l’acció més important que s’ha fet per a la protecció del patrimoni de Collserola”, han arribat a dir, ja que es preserva un corredor natural de 16 quilòmetres del que des de l’any passat és considerat Parc Natural.

Des del 2006, el Pla Director d’Infraestructures de la Generalitat deixava de banda el projecte, però encara ningú l’havia anul·lat i desprogramat, objectiu que ara es plantegen els tres ajuntaments implicats.

Segons informa el document de l’acord, els terrenys per on havia de passar el Vial de Cornisa es modificaran en el Pla General Metropolità i passaran a ser espais lliures o amb la qualificació urbanística més adient en cada cas. Els trams ja executats es reconvertiran en vies locals per aprofitar els traçats ja existents.

Mapa de la proposta recollida al Pla General Metropolità de 1976 // Ajuntament de Molins de Rei

Recomanacions personalitzades