El Camell emociona amb el pregó de la Festa Major

Els Amics del Camell aconsegueixen fer un dels pregons de Festa Major més emocionants que es recorden amb un repàs als 30 anys d’història de l’entitat.

La Plaça de la Vila a les fosques va escoltar a El Camell // Estel Tort

La Plaça de la Vila a les fosques va escoltar El Camell // Estel Tort

Llum i foc es van fusionar, una vegada més, de la mà dels Amics del Camell. En aquesta ocasió per donar el tret de sortida oficial a la Festa Major 2011 coincidint amb el trentè aniversari de l’entitat que dona vida a la bèstia de foc de Molins de Rei.

En un acte presentat pel cap de programes de Ràdio Molins de Rei, Oriol Romeu, i amb els parlaments de l’alcalde, Xavi Paz, i el regidor de Cultura, Joan Ramon Casals, el gran protagonista va ser el Camell, la bèstia que uneix als molinencs i molinenques dues vegades a l’any amb el seu sarau d’espurnes.

Amb una veu en off perfectament interpretada, trencada, emocionant i alhora nostàlgica el Camell va portar el fil conductor del discurs de l’acte on es van combinar el foc dels diables, la música dels Timbalers, la llum dels castells de focs i diferents elements audiovisuals com vídeos i àudios de la mà de Sonitrons per recordar els millors i els pitjors moments dels seus 30 anys.

El president d'Amics del Camell, Albert Segura, va parlar del futur de la bèstia // Estel Tort

Una història que reflexa la importància de valors com la valentia, amb els seus inicis en un garatge quan ningú creia en una bèstia de foc diferent a la resta, la constància i el treball, quan després de cada actuació ja és pensa en com millorar la propera o la tenacitat en els moments complicats, amb la reconstrucció de la bèstia quan al 1992 en un greu accident el cap del Camell va quedar totalment calcinat.

Tots els elements de l’acte s’anaven combinant amb breus parlaments de molts dels presidents d’Amics dels Camell durant aquest 30 anys. En aquest ordre, van parlar Llorenç Pros, Eduard Muñoz, Miquel Pellicer (el qual no és va veure capaç d’articular paraula fruit de l’emoció i finalment va cedir el seu discurs a Jordi Beumala), Sergi Garcia i l’actual president, Albert Segura, el qual va parlar del futur de la bèstia on “es combinaran renovacions amb el respecte a les tradicions més pròpies” i va donar-li pas a un petit noi nascut al 2002, Roc Beumala, el qual va servir de metàfora per dir que al Camell li queden, encara, molts anys de vida.

El final de festa, després més d’hora i mitja de pregó, va arribar amb un bonic castell de focs sobre el cel de la vila i amb La Presó del Rei de França de fons aconseguint fent sentir als molinencs i molinenques presents el goig i l’orgull de viure a Molins de Rei. De traca i mocador, preciós.

Un dels moments emotius va ser la participació del petit Roc Beumala // Estel Tort

Un dels moments emotius va ser la participació del petit Roc Beumala // Estel Tort

Una Festa Major marcada pel context econòmic

La plana política també va ser-hi present al pregó. Al principi de l’acte tots els portaveus dels grups municipals van pujar a l’escenari i l’alcalde, Xavi Paz, i el regidor de Cultura, Joan Ramon Casals, van fer un discurs força similar recordant les dificultats del context econòmic i l’esforç de les entitats per tirar endavant la Festa Major tot i les dificultats.

Paz va voler començar el seu discurs reivindicant la localització del pregó: “Benvinguts a la Plaça de la Vila, la plaça de tots” deia Paz, que enguany ha volgut donar-li més importància a aquest indret de Molins de Rei. “Vull deixar clar que l’Ajuntament està al costat dels ciutadans en la defensa dels drets i en contra de les retallades de la Generalitat ” proclamava Paz amb contundència i sota l’atenta mirada del seu soci de govern, Joan Ramon Casals, de Convergència i Unió.

Per la seva banda, Casals va reivindicar que aquesta Festa Major amb menys pressupost serveix per “veure la força real del poble i de les entitats amb tot l’esforç que han fet per tirar-ho tot endavant”. Un moment curiós del discurs de Casals va ser quan va parafrasejar a l’entrenador del Barça, Pep Guardiola, “si ens aixequem ben d’hora som un país imparable” va dir Casals en un intent de fer la política més pròxima a la gent utilitzant les paraules d’un dels tòtems de moda a Catalunya.

  • Marta C

    Vull felicitar els amic del Camell, i són moltes les raons que m'animen a fer-ho: la seva recuperació ara fa 30 anys, la seva trajectòria plena de grans moments, les activitats també recuperades a l'entorn seu, per ser tot un símbol,… i per aconseguir que un dissabte del mes de setembre de cada any ens sentim emocionalment Molinencs, units als nostres veins i orgullosos de la nostra vila davant dels nostres convidats i altres foranis. Gràcies, per aquesta fórmula que heu trobat i que sou l'única entitat que ho ha fet i és integrar tothom, començant pels més petits, perquè ells són el futur, la continuitat. Al Camell li agraden els nens, saben que ells porten la il.lusió i arrosseguen les famílies, el Camell recull els xumets dels més petits i entra a les l'escoles, es dóna a conèixer i és una icona per tots els nens i nenes de la vila, aquests ja portaran els pares, els cosins i avis.El Camell sap que la identitat es mama. La formula també la usen els geganters i els castellers però no d'altres entitats i així els va, ara em ve al cap els amics del Museu, un museu sempre tancat, si fa alguna activitat només és per adults, no es donen a conèixer, hi ha molts nens i nenes que no saben res de la seva existencia, i ja no diguem molts pares i mares. Facin com ells, obrint-se a les escoles, als més petits, ells han de saber la seva història!!!

    • Josep

      Marta, potser es pot criticar el museu per que no s'han obert prou, pero el Camell, i no ho dic per mi sol, crec que no ha estat pas una comunitat masa oberta a la participacio eh !!! He sentit molts cops les dificultats de molts per entrar al grup del Canell, ho potser es nou aixo ? Ho dic per que potser abans de criticar als altres es millor mirar de resoldre els problemes propis. No sere l'unic que en seu moment va acabar fent de dimoni de altres pobles del baix per la imposibilitat d'entrar aqui.
      No calificare l'estil, simplement presento els fets.
      Una salutacio i bona festa major i millors 30 anys. !

      • Joan Carles Primer

        Jo estaria d'acord amb en Josep: a Molins de Rei les entitats, gairebé totes, les porten entre "quatre", i no crec que sigui fàcil accedir-hi… Jo de petit, vaig anar a l'Agrupa a aprendre a ballar sardanes i un exregidor postdemocràtic -aleshores dirigent de l'Agrupa- em va dir que on anava un "xarnego" (sic) a aprendre sardanes…

  • joan carles primer

    Home, emocionar, emocionar… Com sap el periodista que va emocionar?

    • Josep

      i com saps tu que no va emocionar?, posiblement siguin les seves sensacions particulars, o es que creus que nomes existeixes tu, o encara millor, pel comentari sobre l´Agrupa, no serà simplement que estas recentit amb les entitat de la vila……

      • Josep

        per cert no soc el mateix Josep que diu que el Camell es un entitat tancada, a ell l´hi responc que a qualsevol entitat del poble nomes hi calen ganes per entrar-hi.

        • Josep

          Be, es evident que adames de ganes, cal que els que remenen les cireres, ho be doninesis el vist i plau, o sencillament deixesin entrar nova gent, diriem que d'algunes altres families. No dic que no hi hagi gent jove, si no que "tot queda a casa". No hem posare a donar noms i cognoms, pero potser seria un exercici d'homilitat revisar-ho. No es questio de resentiment com deia algu per aqui dalt, pero com es diu darrerament, "Algu ho habia de dir".
          No fare cap votacio popular pero com minim els que sou de "la casa" ho podrieu reconeixer", en fi, les coses son com son, no com semblen. Jo no tinc cap interes en especial pero si crec que caliar dir-ho un moment o altre.

      • Juan Carlos Primero

        Visca l'autocrítica, Josep… Ressentit? No. Vaig aprendre a ballar sardanes malgrat aquest president de l'Agrupa. Xarnego? Sí, i molt orgullós de ser-ho.

  • Pingback: Pocs incidents i bona música a la nit de l’Empalmada | Viu Molins de Rei()

  • Teresa

    No nos pasemos, El pregón de Festa Major 2011 no tuvo nada de emocionante, fué mas bien aburrido y en un lugar no idóneo , con las terrazas de los bares sin desmontar y la gente birreando y charlando , y la falta de 100 % de sillas, a pesar de que las mentes prodigiosas, entre ellas la del regidor de cultura Sr. Casals, lo consideran un exito , y ya lo ha confirmado como definitivo para los 3 años próximos.
    A mi modo de ver , demasiados petardos y despilfarro desmesurado en epóca de crisis como la actual , con una falta de realismo económico total . De petardos bastaría con los del camell , El correfoc y las tracas parciales, no serían necesarias y menos la piro-musical que nos lleno los ojos , los pelos y la blusa de estreno de coquilla petardera. Todo con muy mal gusto.

    • Anna

      mira, di lo que quieras, pero vamos eso de quitar tracas y el correfoc? pero que quieres, la fiesta mayor esta para disfrutarla solo faltaría que le quitaras eso a la gente. Los que nos gusta el camell nos gusta todo lo que tiene que ver, por dios camell sábado por la tarde sin traca?
      Prefiero que se gasten el dinero una y mil veces en esto que se lo queden para ellos.

  • Pingback: Arriba una Festa Major marcada per l'austeritat | Viu Molins de Rei()