Toni de la Flor: Reflexions al voltant de Bildu

El passat dia 30 de juliol uns companys d’ERC i jo mateix vàrem anar a la Traska Truska, convidats per SI, a un acte en que la diputada foral Lorena López de Lacalle, persona de E.A. integrada a la coalició Bildu va tenir una intervenció esperada i molt interessant.

Quan al final del acte el Jordi Casas em va presentar a la Lorena, ella em deia que nomes cal fixar 10 punts en que ens puguem posar d’acord els independentistes i des de l’àmbit de cada formació política fer-se’ls seus i estalviar-se discussions estèrils, una mica com les comissions organitzadores de les consultes populars, que podíem perdre hores i hores en discussions, per no posar-nos d’acord, o seguir les indicacions de la coordinadora nacional a on ja s’havien fet aquestes discussions.

Molts catalans s’han emmirallat en el País Basc i els seus habitants, i ara amb més motiu, tot i que a ells els van sorprendre les consultes populars per la independència fetes al Principat, són més pràctics i no perden el temps en reunions i més reunions per conformar algun grup unitari com els independentistes catalans, i van al gra quan els deixen des de Madrid i concorren de forma unitària a les eleccions municipals del 22 de maig passat amb la tan discutida coalició de Bildu i amb els resultats coneguts per tots.

Crec que sempre és bo aprendre coses de les experiències del altres, però jo crec que el País Basc i el Principat o la resta dels països catalans, son mons de trajectòries semblants però no iguals, i això em fa pensar que si alguns partits independentistes catalans deixen d’estar fent campanya electoral contínuament, són més humils i també més pragmàtics, una candidatura unitària es possible per a qualsevols eleccions, siguin municipals, nacionals o estatals.

També cal pensar que l’independentisme a casa nostra, encara no és majoritari i segurament en un possible referèndum vinculant, hauríem de comptar amb els nacionalistes, sobiranistes, catalanistes, federalistes, i més “istes”, perquè si no el resultat no podria arribar a ser el desitjat i suficient  pels que ho tenim clar avui.

Jo si que penso que en les prioritats que s’han de fixar per ser un país normal, i aconseguir l’alliberament nacional, no hem de barrejar-hi les coses, quan més senzill i clar el que volem, millor, ja que tenim exemples no massa llunyans com la lluita contra els militars aixecats el 18 de juliol del 1936, a Catalunya mentre la lluita era per aturar l’enemic, s’en van sortir, però quan uns lluitaven per defensar la legitimitat republicana, altres feien la revolució i va passar el que va passar, que no cal oblidar-ho.

Això ho dic, no per dramatitzar, si no per lligar-ho amb el que em deia la Lorena a la Traska el dissabte 30 i que ja he comentat abans.

Quant de temps ha passat després de la consulta del 28 de febrer del 2010 ?

Quantes reunions s’han fet per intentar trobar la manera de continuar en un col·lectiu tots els que hi vàrem treballar, tot molt lent i molt complicat, igual que l’Assemblea Nacional Catalana i la formació del Molins per la Independència.

Quan ens posarem d’acord?

Quan alguns deixaran de ser dogmàtics i partidistes i anirem tots per feina?

Anem-hi pensant aquestes vacances i no deixem que les circumstàncies generals del País i particulars de cada grup polític ens entorpeixin el camí cap a la creació d’una Bildu, de moment al Principat, i també a Molins de Rei.

  • el predicador

    o.k un bildu a la catalana pero sin vividores como los que tu ya sabes.

  • la mosca cojonera

    los bildu del trapicheo de molins victor, veva, arcas,casals,paz, l. duran,etc.etc.

  • word corrector

    ei passeu una revisió que falten uns quants accents sisplau….

  • No filosofem

    Hola Toni,
    si jo crec que tota la gent del "poble" vol unitat… però no creus que el problema el genereu vosaltres mateixos? Tantes cadires disponibles provoquen moltes ganes d'ocupar-les.
    Els polítics haurien de treballar pel poble… en canvi treballeu pel partit polític i pels "vostres". Sense ganes d'ofendre, sou una mica sectaris, no per principi, sinó per necessitat. Aquest és el gran problema.
    Avui podem criticar els múltiples càrrecs que ocuparan la gent de CIU i PSC a diversos òrgans col·legiats… la majoria d'ells creats simplement per tenir altres ingressos econòmics i que en el fons repercutiran indirectament un altre cop al partit.
    Canvieu tot això, des de dins, tingueu un sol càrrec i un sol sou… i potser així el "poble" entendrà que és el que voleu fer per la nació.