Jordi Casas: Els "indignats" i el 22-M

Amb la limitada perspectiva que donen els pocs dies transcorreguts des del 22-M, m’atreveixo a fer una primera valoració general dels resultats des de l’òptica de SI. Per començar, no enganyaré ningú si dic que ha suposat una petita decepció, no només per no haver aconseguit entrar al consistori, cosa que sabíem era difícil, però assolible, després de la intensa campanya realitzada, si no també pel nombre de sufragis obtinguts, clarament per sota de l’esperat.

Això significa que encara  no hem aconseguit donar a conèixer suficientment el nostre missatge entre la ciutadania ni penetrar en el teixit social i associatiu de la Vila. Es evident que ens ha mancat temps: no oblidem que Solidaritat Catalana per la Independència celebra el seu primer congrés constituent el dia 20 de Febrer i que és després quan es formalitzen les diverses seccions locals arreu de Catalunya, també a Molins de Rei. Per tant, en la pràctica hem disposat escassament de dos mesos per preparar i organitzar el procés electoral, temps insuficient per donar a conèixer una opció política nova, que no comptava ni amb la infraestructura,  militància, disposició de recursos –públics o propis-  ni amb l’altaveu mediàtic que suposa ésser present a l’Ajuntament. Malgrat tot, una vegada més des de SI volem reiterar el nostre agraïment als mitjans de comunicació locals, pel seu exemple de professionalitat  i mostra de pluralitat democràtica pel tractament informatiu donat all llarg de tota la comtessa electoral.

Sens dubte cal ressaltar per damunt de tot dos elements importants d’aquestes eleccions: d’una banda, la fi de l’hegemonia política d’ICV i l’ascens de CiU com a primera força política, en una progressió que ha anat de 1 regidor fa 8 anys al 5 actuals. D’altra banda, el resultat espectacular i, al meu entendre exagerat, obtingut per les CUP, totalment inesperat només 15 dies abans i que ha acabat monopolitzant tot el vot crític amb el govern municipal, eclipsant completament el discurs regenerador de SI. Què ha succeït doncs durant aquest temps per què les perspectives hagin canviat tant? Des del meu punt de vista, cal considerar l’anomenat moviment dels “indignats” i les acampades a la Plaça de Catalunya de Barcelona i a diverses ciutats de l’Estat espanyol, i l’influència que han exercit sobre un cert vot de protesta cap a l’ “stablishment” polític, que les CUP han capitalitzat a Catalunya, ja que el seu creixement s’ha produït arreu, i no només a Molins de Rei.

Històricament, el nivell de participació en les eleccions municipals se situa en índex baixos i el 22-M, amb un escàs 55%, no ha estat una excepció. Per què el nivell de l’administració més proper al ciutadà, és el que menys interessa a l’hora d’anar a votar? Doncs, per què, com des de SI hem denunciat, les limitades competències i recursos dels ajuntaments espanyols fan que els ciutadans percebin l’administració local com a una simple empresa de serveis, sense capacitat d’incidir en els problemes que realment els afecten, com sí que succeeix en la majoria d’estats del centre i nord d’Europa. Així, part de l’electorat, jove i no tant jove, utilitza les eleccions municipals per expressar la seva legítima repulsa a una situació d’injustícia social, per exemple, optant per opcions polítiques rupturistes, però que saben que no arribaran mai a governar.

Jo comparteixo bona part del mal estar expressat per les persones que es mobilitzen cada dia a la plaça de Catalunya, però em pregunto per què uns milers de persones acampades obtenen més ressò mediàtic nacional i internacional, que més d’un milió de catalans al carrer cridant independència el 10-J; i posats a dir, està bé responsabilitzar banca i partits polítics de la situació de crisi actual, però trobo a faltar referències a l’espoli fiscal a que ens sotmet l’Estat Espanyol cada any i que provoca l’empobriment progressiu de Catalunya.

Però tornant a Molins de Rei, no seria exacte atribuir només al vot de protesta l’ascens experimentat per la CUP i obviar l’oposició realitzada en els darrers quatre anys, com seria igualment poc realista atribuir només a aquesta oposició o a la campanya de denúncia dels sous dels polítics molinencs els resultats electorals d’aquesta formació, sense considerar aquells elements externs a que feia referència. Per cert, caldrà veure si la CUP predica amb l’exemple i proposa i accepta rebaixar sous i assignacions ara que ha multiplicat per quatre la seva representació.

Des de SI a Molins de Rei pensem que, malgrat el resultat electoral, el nostre projecte nacional i local segueix sent plenament vàlid (amb només pocs mesos de vida SI ha obtingut 48 regidors a Catalunya), pel que no tenim cap intenció de decebre ni els molinencs que ens van mostrar la seva confiança a les urnes, ni tots aquells que se’ns han apropat durant la campanya i que continuen donant-nos el seu suport, malgrat els resultats obtinguts. Queda clar doncs que a nivell local a SI continuarem treballant amb dos objectius prioritaris: ampliar la nostra base social  a Molins de Rei i fiscalitzar des de fora l’Ajuntament, principalment l’acció de govern, però també el treball de l’oposició. I d’aquí a quatre anys, tornarem a ser presents a la graella de sortida, no ho dubteu.

Recomanacions personalitzades