“Viure de la música no és fàcil, però ara mateix no és fàcil viure de res”

El Magí Canyelles té 22 anys i forma part del grup d’animació infantil Ambäukatunàbia on hi toca el saxofon, la gralla i la flauta. El grup local va néixer per casualitat a l’Esplai l’Agrupa, l’any 2008, i a hores d’ara compta amb un disc, actua a diverses poblacions i actualment està preparant un nou espectacle amb aigua. El Magí, que no només dedica al seu temps de lleure a la música, sinó que també treballa en la música com a professor, ens parla del grup musical més estimat pels infants de la vila i ens dóna la seva opinió sobre treballar en aquest món.

 

Magí Canyelles, a la dreta de taronja, amb els components del grup // Ambaukatunàbia

Com neix el grup Ambäukatunàbia?

La idea va sortir una mica com una broma a una assemblea de l’Esplai l’Agrupa, on estàvem tots com a monitors; necessitàvem fer la festa de la primavera, no teníem grup i vem dir: “va, fem un grup”. I vem acabar fent un grup d’animació que en principi només era per aquell dia. En aquell moment érem vuit i a partir d’aquella actuació, com que ens va agradar i ens ho vem passar molt bé, i la gent també, vam decidir tirar endavant el grup. A partir d’aquell moment, amb alguns canvis de components inevitables en tot grup, la idea espontània i esbojarrada d’Ambäukatunàbia va madurant i es va consolidant poc a poc.

El vostre grup d’animació té algun disc?

Si, a la Festa Major passada, al setembre, vam presentar el disc Mira com sona! que té cinc cançons i vol ser una mena de targeta de presentació del grup. El que hem fet és gravar cinc cançons representatives del moment actual del grup: dues de cada espectacle i una que fem als dos, per tenir alguna cosa per presentar de cara al públic.

Com us organitzeu pel finançament del grup?

Primer vam posar els diners de la nostra butxaca per comprar material, ja que com a grup d’animació normalment hem de portar l’equip de so quan anem a tocar. Aquests diners s’han anat recuperant a base de fer actuacions, que també cobreixen les despeses del grup pel que fa a material, local, etc. I els instruments són de cadascú.

On assaja Ambäukatunàbia?

Nosaltres vam estar assajant durant un temps a l’Ateneu Mulei, que ens van deixar el local a canvi d’una memorable actuació al Racó Català de la Fira 2010. Després vam estar assajant a altres llocs. Durant un període ho vam fer al Molí, un lloc que l’Ajuntament va mig acondicionar. Era una mica complicat assajar allà, però actualment és el que hi ha a Molins, no hi ha res més. Des de fa un temps assagem a un local nostre, un garatge que tenim llogat com a magatzem.

El Molí és el lloc que l’Ajuntament ha condicionat perquè hi assageu els grups de Molins?

Si, hi ha una sala al Molí, que es va fer una mica més petita perquè no ressonés tant, però no és un buc d’assaig i les condicions acústiques són molt justes. Hi ha un mínim material que permet assajar, tot i que no està en les millors condicions per la mala utilització que n’han fet alguns grups. És important que quedi clar que és una situació transitòria i provisional, perquè les condicions d’assaig del Molí no són gens adequades.

Com creus que està Molins de Rei pel que fa a la música, a nivell d’oportunitats, llocs d’assaig, per fer actuacions, etc. ?

Ara mateix està molt malament. No hi ha llocs per assajar, perquè la sala del Molí no es pot considerar una sala d’assaig i el tema de llocs on tocar també està molt malament; no hi ha cap local o auditori públic i obert. Tot són locals privats on només hi caben tipus de música i de gent molt determinats. A nivell públic no hi ha cap lloc on dir: vull fer un concert en un espai tancat i condicionat per fer-lo, perquè no hi és això, és una cosa que falta a Molins.

A què es dediquen els components de l’ Ambäukatunàbia?

Tots estudiem o treballem en alguna altra cosa a part del grup, ja sigui en el mateix camp de la música -com jo mateix i un altre membre del grup- o en altres àmbits professionals. Ens dediquem a alguna cosa més perquè del grup d’animació exclusivament no podem viure. Si tinguéssim un o dos bolos cada dia, ens hauríem de plantejar dedicar-nos exclusivament a això, però de moment no és el cas.

I a què es dedica el Magí Canyelles?

Estudio diversos instruments, actualment sobretot tenora, al Conservatori de Barcelona, i gralla, a l’Aula de Música Tradicional i Popular. D’altra banda, treballo com a professor de flauta de bec, a l’Escola Municipal de Música de Molins, i de gralla, a l’Escola de Grallers de Molins de Rei. A més, toco i he tocat en diverses formacions. Actualment estic a Ambäukatunàbia, els Grallers de Molins, la Cobla Nova Vallès i a Band The Marxa.

És fàcil viure de la música?

No és fàcil, però ara mateix no és fàcil viure de res. En definitiva, és fer el que t’agrada i el que creus tu que et pot fer més feliç perquè ara mateix ningú li assegura a ningú que quan surti de la universitat tindrà feina.

Què és per tu la música?

Per mi la música és molt. És la manera de viure, d’expressar-se… no sé exactament com explicar-ho perquè la veritat és que mai m’ho havia plantejat. És una part molt important de la meva vida.

Creus que les xarxes socials ajuden a la promoció de grups com el vostre?

Justament jo no tinc Facebook perquè no m’agrada el seu plantejament, però penso que a nivell de grup sí que serveix. De fet, amb Ambäukatunàbia estem tant al dia que tenim fins i tot Twitter! Totes les maneres de difusió serveixen, et fan possible arribar al màxim de gent. Així segur que trobes a algú a qui li agrada el que fas i com més gent et conegui més fàcil és després que surtin actuacions.

Com ho feu per aconseguir actuacions?

Hem fet difusió enviant informació a ajuntaments, programadors i productores d’espectacles, representants. I sí que hi ajuden les xarxes socials perquè avui en dia es fa tot a nivell d’internet. A partir d’actuacions que fem, però, és sobretot d’on en surten d’altres.

En què consisteix una actuació d’ Ambäukatunàbia?

Com a grup d’animació infantil, el nostre públic principal són els nens i nenes que hi hagi allà on anem, però sempre intentem fer participar a tothom que hi hagi a la plaça. És més divertit sempre fer alguna cosa amb la gent que hi ha, que no quedar-se mirant. I el que busquem és, a partir d’una historia que creem, a cada cançó, intentem fer participar al públic d’una manera o d’una altra, ja sigui ballant, cantant o fent el que es proposi amb cada cançó. Aquest estiu tenim previst estrenar un nou espectacle d’aigua en què, a més de passar-nos-ho d’allò més bé, ens refrescarem tots plegats!