Àlex Àlvarez: Ser o no ser, però mai semblar

L’inventor del verb semblar es va lluir. Quina aportació més lamentable, però alhora tan necessària, per a la història de la humanitat, si us plau! M’explicaré. Remetem-nos a la definició del diccionari i trobarem tres accepcions. La primera defineix el verb semblar així: “Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos”. La segona: “Tenir l’aparença d’alguna cosa, essent-la o no”. I la tercera i última diu: “Aparèixer com a probable”. Semblar és el verb de la confusió perquè ‘com si fos’ no és ser, ‘essent-la o no’ és una incertesa i probable, un potser. Els verbs semblar i ser conviuen sempre al límit, un a l’ombra de l’altre. Són un matrimoni mal avingut perquè constantment s’estan donant carbasses. La perversió del verb semblar és molt poderosa perquè sempre se’n fa un ús interessat. És subjectiu. Els fets mai semblen. Fixeu-vos que Shakespeare a Hamlet mai va plantejar “Ser o semblar”.

Exemple: la marxa del regidor Enric Franch (IiE) és una jubilació, però sembla una dimissió. És una jubilació perquè el personatge en qüestió decideix que després de 40 anys de vida laboral i davant una imminent i desfavorable reforma del sistema de pensions ara, quan falten menys de quatre mesos per les municipals, és el moment de retirar-se. Sembla, però, una dimissió pel desgast que ha sofert arran dels ja cèlebres informes de la intervenció municipal i que han situat a Franch en el punt de mira dels grups de l’oposició (PSC, CUP i PP). Bé, fins i tot, els dos socis de govern (CiU i ERC) han criticat la seva gestió i també han qualificat de dimissió el seu adéu. Iniciativa, dèbil i ja sense Esquerra Nacionalista, s’ha quedat sola defensant allò que és: una jubilació. La resta, amb l’ànim de treure’n un rèdit polític, han donat per cert allò que sembla: una dimissió. Malgrat tots sabem que una cosa és el que sembla i l’altra el que és, sovint donem per cert allò que sembla i no el que realment és. I això és així perquè allò que semblava se’ns ha revelat com a cert en algun moment de les nostres vides. Ser o no ser, aquesta és la qüestió!