Jordi Romeu: El perquè de tot plegat

A l’hora de plantejar el meu primer article a Viu Molins de Rei no hi ha dubte que el que penso que pot interessar  més als seguidors d’aquest nou finestral de la informació de la nostra vila, és allò que és motiu de comentari general des de fa ben bé una setmana i que no és altra cosa que la decisió de l’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei (ENMR) de no concórrer a les properes eleccions municipals amb ICV i obrir un procés de contactes i negociacions per fer possible una candidatura unitària dels sectors nacionalistes d’esquerra i independentistes de la nostra vila.

Em va bé manllevar el títol d’aquest llibre de Quim Monzó per intentar argumentar “el perquè de tot plegat”. L’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei, és un col·lectiu polític que es va crear a primers de 1988 després d’aconseguir un important resultat electoral a les municipals de 1987, que va permetre la seva entrada a l’Ajuntament de la nostra vila, en una candidatura d’ERC que va obtenir dos regidors. L’ENMR va assolir un protagonisme important a Molins de Rei liderant l’oposició al govern del PSC nascut d’aquelles eleccions municipals. L’Ajuntament anava a la deriva, i des de l’ENMR s’articula una corrent d’opinió que permet iniciar contactes amb ICV (també a l’oposició) per preparar una candidatura alternativa al govern socialista. Aquesta candidatura, Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei (IiE), encapçalada per en Josep Janés, una persona independent i de prestigi a la nostra vila, guanya les eleccions de 1991 i permet que, per primer cop, els independentistes, després de quatre anys a l’oposició i en coalició amb ICV entràvem a governar l’Ajuntament.

D’aleshores ençà amb ICV hem col·laborat amb diverses fórmules, sempre amb la marca Iniciativa i Esquerra per Molins de Rei. Primer a través del pacte entre organitzacions i després innovant en el panorama electoral de Catalunya, a partir del mecanisme de les eleccions primàries. El nostre particular i molinenc sistema d’acord va ser també un exemple per altres municipis, essent IiE la primera Entesa de Progrés Municipal de Catalunya. I a nivell nacional vam ser impulsors i fundadors de l’Associació Municipal d’Esquerra Independentista (AMEI) organisme que coordinava la tasca dels diferents regidors de l’esquerra independentista.

Ningú ens ha discutit mai (i potser tampoc reconegut) el fet de ser pioners en tantes i tantes coses, com les ja apuntades, o les pròpies de la gestió municipal a la nostra vila. Hem assumit responsabilitats en la Presidència de l’Àrea d’Economia i Serveis Generals, i en Regidories tan diverses com Finances i Gestió Pressupostària, Via Pública, Governació, Joventut, Educació, Cultura, Promoció Econòmica i Fira de la Candelera. Hem tingut participació decisiva en el perfil  nacionalista i progressista de la nostra vila impulsant les primeres declaracions en favor de l’autodeterminació de Catalunya i els Països Catalans, les seleccions esportives catalanes, l’eliminació dels símbols franquistes i la retirada de la medalla d’or  de la vila a Franco, en la proposta del nomenclàtor dels carrers de la vila (carrers amb nom de Francesc Macià, Lluís Companys, els nostres més grans poetes, Caterina Casas, etc), la presència de la senyera en solitari a la Casa de la Vila…

Tot això ho hem fet dins IiE. Però al llarg d’aquests 20 anys la llavor sembrada en l’espai del nacionalisme d’esquerres i de l’independentisme ha anat germinant a Molins de Rei. El ressò, el treball en comú, la mobilització ciutadana i l’elevat nivell de participació en la Consulta Popular per a la Independència, celebrada a Molins de Rei el passat 28 de febrer de 2010, és una prova evident de tot això.. Malgrat tot, però, en aquests darrers anys les nombroses persones incorporades a la lluita política en el nostre àmbit ho han fet  en altres formacions que actuen o tenen referències en partits polítics d’àmbit nacional. I a l’ENMR ens hem mantingut fidels al nostre compromís exclusiu amb la vila i el país, però hem cedit espai i protagonisme polític a aquestes formacions. Sempre hem pensat que hi ha  certa lògica en el fet que la motivació política de les persones arribi primer per la ideologia i l’àmbit nacional que no pas per l’àmbit local i, per tant,  la volguda manca de referències a nivell nacional (en el fons, la nostra independència d’altres partits) ens ha deixat, a la pràctica, com un col·lectiu simpàtic i menor tot i que necessari, però massa vegades difícil de visualitzar precisament per la manca de referències nacionals que, òbviament, si que tenen la resta de formacions. Ésser una formació política d’àmbit estrictament local té aquests problemes que hem assumit amb riscos i naturalitat.

I ara volem obrir, si és possible, una nova etapa. Havent demostrat abastament la nostra capacitat de gestió i de generar acció de govern a partir de polítiques innovadores i progressistes, hem decidit posar tot aquest capital polític de solvència contrastada en l’espai que, ideològicament, ens és el propi: el nacionalisme d’esquerres, el sobiranisme, l’independentisme. En cap cas això significa una renúncia al nostre passat i al nostre bagatge, sinó ben bé tot el contrari. Hem liderat Molins de Rei amb els companys d’ICV i volem seguir participant de la política local impulsant un projecte en el que tots, repetim, tots els nacionalistes d’esquerra, els independentistes, s’hi puguin sentir còmodes, sense  condicionants ni personalismes. Volem sumar i per fer-ho, aportem tot el nostre capital, que no és poc. Potser és el més gran de tothom que és diu d’aquest espai polític. Però d’això no en farem ni bandera, ni qüestió. Nosaltres el que volem és avançar en un plantejament unitari en el que el lloc de cadascú que vulgui ésser-hi sigui fruit de l’acord de tots, no de la imposició d’algú. Per tant, creiem que tot ha de ser obert en el punt de partida: noms, llocs, programes…per donar cabuda a tothom. Serà després d’analitzar aquest procés quan des de l’ENMR prendrem les decisions definitives sobre el camí a prendre i amb qui el fem, si és que el fem. No abans…Ni els pals de paller, ni els líders mediàtics de Barcelona, ni la cultura d’oposició d’alguns, ens condicionaran. L’objectiu és Molins de Rei i l’acord ha de ser per a Molins de Rei. Ser-hi tots o no ser-hi serà responsabilitat de tots, però també de cadascú. Tothom sap que el tren de la història passa poques vegades. I en aquestes futures eleccions municipals té parada a Molins de Rei.

Jordi Romeu, regidor de Cultura i portaveu d’Esquerra Nacionalista de Molins de Rei

  • Teresa

    Sr. Roameu :

    Creo que Ud. tiene una gran diarrea en su artículo, Nadie discute la gestión municipal de sus miembros cuando ocupaban cargos en el Ayuntamiento, pero, si no los hubiesen ocupado Udes. los hubieran ocupado otros,…

    A nivel municipal es estéril la emisión de su gran cantidad de "mociones" y participacies en el perfil nacionalista i progressista de la vila de Molins de Rei, con brindis al sol, distrayendo de lo principal, que es la gestión local, con declaraciones en favor de la autodeterminación de Catalunya y de los Països Catalans, las selecciones deportivas catalanas, la eliminación de los símbolos franquistas (excepto la placa de la Pza. de España), la retirada de la medalla oro de la vila al Paquito, propuesta de nomenclàtor de calles, la bandera en solitario en la Casa de la Vila , la Consulta Popular per a la Independència (aún con pancartas en farolas),etc. todo ellos hechos infantiles e intrascendentes, que lo podría gestionar un niño de ESO.

    Ciertamente, coincido con Ud. de que el tema de la independencia debe llegar primero por la ideologia y en el ámbito nacional que no por el àmbito local. Lo prioritario localmente, no es el gastar el tiempo en mociones y más mociones para la independencia de Molins de Rey del resto de España, lo prioritario a nivel local, es una esmerada gestión local del presupuesto municipal, el bajar el IBI, el incentivar el bus buit(vacio), el governar el día a día local, y sólo local.

    Veo en su nueva etapa, una pelegrinación estéril por el desierto de la política, la CUP ya les ha mostrado su repulsa, ERC no quiere ceder un sueldo a favor de un regidor de ENMR a tiempo completo, los payasos del Barça no les convienen a pesar de su capacidad de gestión que dícen tienen Udes.

    El soberanismo y la independencia de Catalunya debe discutirse en las elecciones autonómicas o las estatales , y no en las locales. No pierda, ni haga perder el tiempo,.. y no distraigan al personal, y no hagan volar palomos.

  • Joan Ezquerro

    Em sembla molt adequat el títol de l'article del Jordi, realment la seva vida política és una ficció. EL numeret de fa un any i escaig, dirigint una carta a totes les entitats de la vila, argumentant les raons d'un abandó per intolerància al govern al qual pertanyia, per poc després retractar-se i (re)aparèixer públicament a la fanfàrria de rebuda als reis d'orient amb l'alcalde com si es tractés d'un retrobament nadalenc. Suposo que ara ha de trobar el seu espai i intentar sumar-se al carro que li continui donant notorietat política. Comprenc l'esforç i el treball del Sr. Romeu com a polític al servei del poble i que de ben segur és poc agraït però el seu joc no fa res més que desmerèixer els que treballen sense fer massa soroll amb lleialtat cap a sí mateixos i amb discreció i amb respecte, molt de respecte, cap al ciutadà. La feina de polític no és ni més impoortant ni menys que la de mecànic, informàtic, cambrer, físic o astronauta. Perquè és una feina, amb oluntat de servei, però feina.

  • Pingback: Jordi Romeu: Esquerres per Molins de Rei | Viu Molins de Rei()

  • Pingback: Esquerra Nacionalista de Molins de Rei no es presentarà a les municipals del 2015 | Viu Molins de Rei()