Ricard Domènech: La transcendència d’una investidura

En primer lloc i en nom de CiU de Molins de Rei us volem desitjar que el 2011 sigui un bon any per a tots i totes,  i que tothom aconsegueixi el seus somnis en aquest any que tot just encetem.

Aquests últims dies del mes de desembre han estat uns dies on el nou President de la Generalitat, el Molt Honorable Artur Mas, ha marcat amb les seves intervencions plenes de contingut, l’horitzó nacional cap al qual pretén encaminar el país.

De fet són diverses frases, paràgrafs dels seus discursos, els que ens permeten entendre el corpus ideològic del nou President i que s’inicien amb  el ple d’investidura al Parlament dels dies 20, 21 i 23 de desembre, la presa de possessió del dia 27 i el discurs de cap d’any del dia 30. Tots ells, amb un mateix fil argumental que arriben  al seu punt culminant en el jurament de presa de possessió del càrrec, quan el nou President fa un jurament inèdit fins aleshores en els seus predecessors i  a on ens diu  ”Sí, ho prometo i amb plena fidelitat al poble de Catalunya”.

Però anem a pams. Intentaré explicar, sota el meu punt de vista tota la construcció del discurs d’aquest dies.

El primer que ha fet el President és recalcar que CiU arriba al govern, no retorna al Palau de la Generalitat. Tot i que hi ha consellers dels governs Pujol en el nou govern, aquesta és una nova CiU forjada en els set anys d’oposició, amb maneres diferents d’entendre i d’actuar en política i sobretot davant d’un país que no és el mateix que  va deixar el President Pujol. Entre d’altres coses el país ha canviat perquè durant els últims set anys la gent va decidir que les regnes del país i del govern les portessin els partits d’esquerra que van conformar el tripartit. I com a exemple de què aquesta CiU que arriba al govern és diferent a la del President Pujol podem mirar qui conformava CiU al 2003 a la nostra vila i qui la conforma actualment, qui està al capdavant dels partits , dels seus comitès executius, però també de tots el militants que li’n donen suport. Està clar que queda gent del 2003, només faltaria. En  queda l’experiència que ens ha permès mantenir-nos en els moments de dificultat, però la majoria de nosaltres militem a CiU a  partir del 2003.

És en aquest sentit que el President Mas marca una diferència fonamental amb el President Pujol. També se’n reclama constructor de la nació i de fet diu “ No em sento un resistent. Tampoc un alliberador. Em sento un constructor de Catalunya, un constructor del meu país, un constructor de la nació catalana.” Quina és doncs la diferència amb el President Pujol?

Mentre el President Pujol va construir una  Catalunya formant part de la transició espanyola, el President Mas ens parla de construir Catalunya dins d’una transició nacional cap el dret a decidir, o sigui, de ser allò que els catalans i les catalanes vulguem decidir ser  lliurement en el futur. I és aquí on té rellevància el seu jurament en la presa de possessió del càrrec  de President, quan ho fa referint-se a que la seva fidelitat serà al poble de Catalunya.

Ni cal dir, i aquest ha estat sempre el compromís de CiU, que arribarem fins a on vulgui el poble el de Catalunya, en allò que ens uneix i no en allò que ens divideix, i que per tant per aconseguir grans fites col·lectives necessitem grans majories socials que passen per fer les millors polítiques nacionals, de construcció del país.

Per fer aquestes polítiques ,el President ens ha reclamat a tots un esforç, perquè el camí no serà fàcil. Aquest és l’esperit del govern dels millors, un esperit que ha estat ràpidament criticat perquè hi hagut gent que no s’ha sumat al projecte i perquè hi han aparegut cares que formaven part d’antics governs convergents.

No hem entès el missatge del President. I sí, és un missatge amb aires kennedians. Del ja clàssic no preguntem què farà Catalunya per nosaltres ,sinó que podem fer nosaltres pel país. Però reflexionem una mica per què hi ha gent que no ha repòs a la crida. És molt lícit, molt comprensible i no hi ha res a dir al respecte del fet que  aquesta gent s’hagi quedat en l’àmbit del món privat guanyant-se més bé la vida enlloc de donar el pas al món de la política. El món de la política és un món on sovint estàs subjecte a  crítica les 24 hores del dia, amb remuneracions segons els  casos inferiors  a les del món privat  i sense gaudir de vida privada. Hauríem d’anar en compte quan desprestigiem la política i als polítics amb discursos demagògics i populistes sobre sous i altres avantatges del sistema de partitocràcia , perquè no tothom està disposat a donar el pas de sacrificar-se pel país venint de fora de la política.

El més important dels aires kennedians d’aquests discursos que ha fet el President Mas durant aquest dies , no és tant la necessitat de que tothom ha de treballar pel país per superar la difícil conjuntura que tenim , que ho és; sinó que ens marca clarament una “nova frontera” com va fer Kennedy als EUA als anys seixanta  i que va engrescar a tota una generació, a tot un país. La nostra nova frontera està emmarcada en la nostra transició nacional cap al dret a decidir.  Això ho expressa molt bé el President en el seu discurs de cap d’any quan ens diu Ens cal reaccionar davant les amenaces contra la nostra realitat nacional. Ens cal fer-ho amb serenitat i amb fermesa. I ens cal fer-ho tots junts, mirant més el que ens uneix que el que ens separa. El nostre país té sensibilitats culturals o nacionals diferents o barrejades. A tots, però, sense excepció, als gairebé 7,5 milions de catalanes i catalans, ens correspon ser dignes continuadors del llegat que hem rebut de la història. Tanmateix, també a tots ens correspon construir el nostre projecte comú de futur, sabent què som, qui som i d’on venim, però a l’hora cap a on volem anar, quins nous horitzons volem albirar.”

En fi, nosaltres hi serem, CiU i CiU de Molins de Rei estarem  donant suport i acceptant el repte del nostre President, d’avançar cap a un nou horitzó nacional. Però no ho podrem fer sols, i per tant us necessitarem a tots, necessitarem que tothom s’afegeixi a la transició nacional, perquè si sumem esforços des de tots els àmbits de la nostra societat ; si volem, podrem.