Toni de la Flor: Reflexions a l’entorn dels resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya

Faré una prèvia a aquestes reflexions en el sentit de donar la raó al Lluís Carrasco en el seu article d’opinió del dia 2-12-10 i posar  en evidència que l’article del Ricard Domènech del dia 26-11-10 era totalment electoralista i d’un contingut que el Lluís ha rebatut amb arguments, i molt extensament, pel que jo ho deixo aquí.

Passo a les reflexions sobre els resultats electorals, dels que fins avui ningú ha parlat en aquest espai d’opinió, tot esperant que algú s’hi llancés i aprofitar l’avinentesa per a donar suport, rebatre, o simplement expressar una opinió.

Com que no vull esperar, començaré per felicitar als guanyadors tal com ja vaig fer el mateix dia de les eleccions per ràdio Molins de Rei i personalment després, als dirigents locals de  CiU.

Es varen complir, malauradament, els pronòstics de la davallada del PSC i d’ERC de forma clara i rotunda, així com la victòria aclaparadora de CiU, l’ascens del PP i l’entrada al Parlament de la força independentista SI.

El càstig per les forces del govern d’entesa, catalanista i d’esquerres , altrament anomenat Tripartit, ha estat molt fort i això posa a la majoria guanyadora en la possibilitat de governar en solitari i amb acords puntuals amb altres grups del parlament.

El nou govern no es pot permetre estar a l’espera de que passin les eleccions municipals del 2011 i les estatals del 2012 per a poder tancar acords amb Madrid i fer canvi de cromos amb el suport dels uns als altres en els parlaments respectius.

Això comportaria una paràlisi en la política catalana que donades les circumstàncies actuals, no ens podem permetre, perquè l’ofensiva del govern d’Espanya no s’aturarà, com ja es pot intuir.

Crec que el govern que tindrem haurà de fer tots el esforços, i més, per aconseguir majories folgades i posar els interessos dels ciutadans i de les empreses per davant dels propis, ja que no es pot deixar de governar el dia a dia sense pensar en la situació de crisi econòmica i la repercussió que té sobre persones, petits empresaris autònoms i empreses en general.

Des de la perspectiva nacional, s’ha confirmat el que jo mateix deia en l’article d’opinió del 15-11-10, que els diputats independentistes sumats, estan molt per sota dels que tenia el Parlament anterior, malgrat que CiU pot tenir independentistes , tot i no ser declaradament un partit independentista.

Haurem d’estar atents perquè el grup majoritari a la cambra catalana no rebaixi les aspiracions de les promeses fetes en campanya, com el concert econòmic, que ja ha passat a anomenar-ho pacte fiscal per les dificultats que preveu en aconseguir-lo.

Crec que CiU s’equivocarà si torna a l’estratègia del peix al cove, sense comptar amb un consens el més ampli possible amb la resta dels grups polítics, en temes prioritaris pel país igual com es va fer per aconseguir l’Estatut del 13 de setembre tot i que després acabés tal i com ho va fer.

Si no hi pot haver l’Estatut primer, i després concert econòmic… què farem? Esperar quatre anys per tornar anar a votar a algú que ens digui que ho pot solucionar?

Hem de ser valents i així com hem de lluitar contra les repercussions de la crisi econòmica, també hem de ser capaços de fer-ho per l’alliberament nacional en aquesta legislatura, on jo crec, humilment, que s’hi donen les circumstàncies favorables per intentar-ho.

Mentrestant, els partits que ens estem llepant les ferides, hem de demanar als nostres dirigents, que un cop reflexionat sobre els resultats i assumit el que s’ha fet malament, siguem capaços de treballar per la cohesió interna, i no caure en els mateixos errors passats.

ERC, com a partit històric de Macià i Companys, ha de fer de pal de paller de tot l’independentisme de forma transversal; no anar cada un pel seu costat. I tan a nivell nacional, com local poder treballar junts per aconseguir avançar cap un Estat propi, que crec sincerament que es l’únic remei als nostres mals.

Toni de la Flor, president d’ERC Molins de Rei