“Les dotze hores de cinema de terror continuen sent la secció estrella”

A falta de menys de dues hores per l’inici de l’última part del festival, la marató de 12 hores de cinema de terror, entrevistem al director artístic de la XXIXa edició del festival de cinema de Terror de Molins de Rei, l’Albert Galera. En parlem amb ell del festival. La seva reacció a la retirada del cartell de “A serbian film” també ens l’ha explicat Albert Galera.

Pregunta (P):Què te d’especial la marató de les 12 hores de cinema de terror d’aquesta edició?
Resposta (R): Continua sent l’estrella del festival, la més tradicional l’embrió a partir del qual va néixer tot plegat. Es una secció molt important per atraure el públic que ve de fora de la vila. Sobre la sessió sorpresa és que la pel·lícula està relacionada amb les road movies, però no serà fàcil endevinar-la aquest any, és molt menys òbvies que altres vegades.

P: Quines són les novetats de la XXIXa edició del Festival de cinema de Terror?
R: Una de les novetats més significatives és el Networking. Una trobada entre gent del sector cinematogràfic del país que analitzaran l’estat del cinema i també del gènere del terror. Hi participen joves directors, distribuïdors i productors. És una activitat a porta tancada perquè al públic segurament no li interessa el que es parli en allà, però creiem que ho hem de fer com un deure del propi Festival.

P:El Networking és una oportunitat perquè els directors de curts tinguin més facilitat per engegar futurs projectes?
R: Exacte. Un dels objectius es que els directors finalistes del festival puguin presentar la seva obra a productors i distribuïdors i que aquests, a la vegada, els hi expliquin les interioritats de la indústria, com funciona, que els hi facin agafar il·lusions o que els desil·lusionin, això no ho sabem, però en definitiva que sàpiguen amb el que es trobaran en un futur proper.

P: Quina ha estat la predisposició de les distribuïdores i de les productores per participar en aquest acte?
R: Molt positiva. Hem fet un tempteig general i bé, la majoria han acceptat i ens han felicitat per la iniciativa. Els que ho han refusat a estat perquè els hi coincidia amb l’American Film Market de Los Angeles, que és segurament el mercat de pel·lícules més important del món. Hem aconseguit que vinguin un grup força significatiu i molt heterogeni: des de la gran distribuïdora a altres més petites, algunes especialitzades, d’altres que tot just comencen…

P: Una altra novetat és la presència de l’actriu canadenca Deborah Kara Unger.
R: És una aposta personal de molts dels membres de l’organitzador. Es tracta d’una actriu sòlida, d’aquelles que no pretenen ser grans estrelles del moment, sinó que és una d’aquelles actrius que ens ha seduït sense la necessitat d’un gran èxit comercial. Actrius que realment a través de la seva personalitat, les seves apostes, a través dels personatges…, doncs s’ha convertit en una actriu de culte. Estem molt orgullosos de la seva presència i que a més pugui presentar una de les seves pel·lícules que ens agrada tant com és Crash d’en David Cronenberg.

P: Com vau persuadir-la per venir?
R: Quan intentes portar algú de fora, has de parlar d‘un festival petit i especialitzat fet des de la passió i la il·lusió absoluta, no podem enganyar a ningú. Hem de fer entendre al convidat que la seva presència no és casual, sinó que hi ha un raonament al darrera. La Deborah és una senyora que agraeix l’esforç per portar-la i implicada. De fet, serà la presidenta i la portaveu del concurs de curtmetratges.

P: D’entre els finalistes del concurs de curts, hi ha un finalista conegut televisament, com és l’Àngel Martín…
R: Ha vingut i ha comprat entrades per companys seus. Està molt bé que tinguem un personatge mediàtic, un showman, que segur que farà que el públic conecti més amb el festival.

P: Què en destacaria dels curtmetratges finalistes?
R: Es una activitat molt consolidada on internet ens ajuda moltíssim amb la difusió. Això ens ha permès rebre curts de tot el món de Llatinoamèrica, de la Índia o de l’Afganistan. A l’hora de triar ens basem en la qualitat, en curts que saben el que volen explicar i com es desenvolupa la història en tan pocs minuts. No serà la primera vegada en què descobrim algun jove talent.

P: Com tampoc seria la primera vegada que un mateix director presenta els seus curts en diferents edicions…
R: Sí. Hi ha vegades que ens envien obres directors que ja ens han enviat produccions anteriorment. Són directors “de la casa”, que sabem que sempre que facin un curt sobre el gènere de terror, ens l’enviaran. Això vol dir que confien en nosaltres i que els hi motiva suficientment participar.

P:Quin és el premi més especial dels que s’entreguen?
R: El premi del públic. A banda del guardó al millor curt, més valorat econòmicament, el Premi Angoixa atorgat pel públic que vota el curt que més els hi ha agradat durant la final del concurs. Ens en adonem que els directors ho valoren molt i els hi fa molta il·lusió, malgrat que no transcendeixi tant.

P: Perquè va ser el cartell d’en Paco Ruiz, el triat per identificar l’edició d’enguany?
R: Pensem que el cartell visualitza la temàtica de les road movies sense utilitzar elements tòpics com el vermell ni altres colors més vius, sinó mitjançant un color groc verdós, molt més original. Visualment, ens va atrapar ràpidament a través de la mirada i també la tipografia emprada. No hi va haver discussió, tots vam tenir molt clar que el cartell d’en Paco Ruiz havia de ser el triat per aquesta edició.