L’escriptor Jaume Cabré visitarà aquest vespre la Biblioteca Pau Vila

Jaume Cabré visita la Biblioteca Pau Vila avui a les 20.30h per realitzar una conversa literària amb els seus lectors. L’autor parlarà sobre la seva trajectòria literària i respondrà les preguntes dels assistents en un acte d’entrada lliure.

Segur que heu escoltat alguna vegada allò de que que abans de morir s’ha de tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. Tres accions que parlen de com poder transcendir en aquesta vida. Una manera de deixar la nostra petjada, la nostra llavor o “alguna cosa” de nosaltres de cara al futur. Hi ha persones que converteixen l’escriptura en la seva forma de vida i es converteixen en un referent pels altres. Són com una mena d’alquimistes que transformen la paraula en or. Sí, parlem dels escriptors i les escriptores, aquells homes i dones que dediquen la seva vida a la composició literària.

L’escriptor Jaume Cabré és un d’ells. Ha escrit més d’una vintena de llibres i aquest any ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010, atorgat per Òmnium Cultural. Els temes recurrents de la seva obra són el poder i la condició humana. Entre les seves publicacions podem trobar contes infantils, assajos, narracions, novel·les, etc. Als seus llibres els protagonistes són des de un bandoler que es converteix en un heroi sense proposar-s’ho a una exprostituta, o un regent civil de l’Audiència de Barcelona. Les seves històries tracten temes com la Setmana Tràgica, el franquisme, la transició… Però Cabré també ha escrit les seves reflexions sobre la creació literària, l’escriptura, la cuina de l’escriptor i la lectura literària. En alguna de les seves obres li dóna molta importància a la música.

El seu llibre Les veus del Pamano (ed. Proa. Barcelona, 2004) s’ha convertit d’ençà la seva publicació al gener del 2004 en una de les novel·les catalanes més llegides, recomanades i difoses dels últims anys. L’any 2007 va rebre el premi El setè cel i l’any 2005 el premi de la Crítica. Segons l’escriptor, aquest llibre havia de ser una novel·la sobre mestres i va acabar essent la història d’una monumental venjança.