Els instituts de la vila integren les noves tecnologies a les aules de secundària

El projecte eduCAT 1×1, impulsat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, té previst arribar a 166 instituts abans d’aquest Nadal i a un total de 616 en poc més d’un any. El projecte, que té com a objectiu la digitalització dels centres educatius d’educació secundària (ESO), ha començat a desplegar-se amb força durant aquest curs, en especial als centres públics, com són els casos -diferents- dels instituts Lluís de Requesens i Bernat el Ferrer.

L’IES Lluís de Requesens, que ha posat en funcionament el projecte anomenat 1×1 amb els alumnes de primer i segon d’ESO, va començar el curs al mes de setembre sense les instal•lacions acabades i a l’espera que els nens i nenes poguessin comptar amb els seus ordinadors portàtils. Per contra, el Bernat el Ferrer, compta amb l’experiència pilot del curs passat, 2009-2010, en el qual va començar el desplegament exploratori del projecte a algunes escoles de secundària. Els alumnes de segon d’ESO tenien un ordinador portàtil, llibres digitals, i plataformes d’aprenentatge que feien servir a la majoria de matèries: català, castellà, matemàtiques, tecnologia i socials.

L’1x1 també ha arribat a les aules dels centres concertats, com és el cas del Col•legi Virolai, on els alumnes de primer d’ESO han començat amb el projecte. Hi ha, però, diferències entre els centres públics i privats. Al Col•legi Virolai, per exemple, les famílies s’han fet càrrec de les despeses que suposa unir-se al eduCAT 1×1, finançant les instal•lacions necessàries: una connexió de Wi-Fi adient, canons projectors, etc.

D’altra banda, els ordinadors personals que es fan servir a les aules són propietat dels alumnes, però en el cas dels centres públics, com el Bernat el Ferrer, les famílies reben una beca per finançar la meitat de l’ordinador. Pel que fa als dubtes davant possibles problemes pel fet que els nens i nenes s’emportin a casa els ordinadors portàtils, sembla ser que a les escoles estan tranquils. Segons en Ramon Graells, director de l’institut Bernat el Ferrer, “des d’un principi s’ha fet entendre als nens i nenes i a les seves famílies que els ordinadors portàtils són una eina de treball personal d’ús diari a classe, per la qual cosa els alumnes han de tenir cura de l’ús que en fan fora del centre educatiu i han de vigilar de no malmetre els aparells i de tenir-los sempre disponibles”.

L’objectiu principal del projecte 1×1 de la Generalitat no és només convertir els ordinadors en eina personal de treball dels alumnes sinó que té com a repte situar Catalunya en el grup de països capdavanters en l’ús de les anomenades TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, en l’àmbit de l’educació. Però per aconseguir-ho, no només s’han hagut de comprar ordinadors portàtils o adequar les instal•lacions de tots els centres: que els nens i nenes deixin de tenir els llibres de text com a única eina de treball a l’aula o els centres estiguin dotats de pissarres digitals o pantalles i projectors no és suficient. I és que el més important radica en el mètode docent, en l’ús que es doni a les noves tecnologies dins les aules per part de professors i educadors. Els docents s’han hagut de posar al dia en matèria de noves tecnologies, a partir de formacions que ajuden a millorar els seus coneixements i a adaptar les assignatures al format digital. Tot i així, tal com afirma en Ramon Graells- de l’institut Bernat el Ferrer-, “canviar l’ordinador per un llibre és un canvi d’eina- un nou suport per a l’educació que fan servir els alumnes i que el professorat té en compte per fer les classes- però no un canvi de metodologia”. Al seu parer, cal impulsar un canvi d’avaluació i metodologia que comporti una millora de resultats, aprofitant el gran accés a la informació que permet treballar amb els ordinadors.

Famílies i alumnes també hi tenen molt a dir en aquesta revolució tecnològica a les aules. Mentre que els primers es mostren preocupats pels canvis en l’educació dels seus fills, els nens i nenes mostren al seva satisfacció a les aules per poder utilitzar com a eina de treball uns aparells tan quotidians per ells. Aquest fet, és un dels aspectes positius a tenir en compte a l’hora de valorar els pros i contres de la digitalització de les aules, segons l’opinió d’en Xavier Enlucas, president de l’associació de pares i mares de l’IES Lluís de Requesens. Tot i així, es mostra reticent davant la pèrdua de la pràctica habitual d’escriure sobre paper i en el fet que el professorat estigui suficientment preparat. A més, segons en Ramon Graells – del Bernat el Ferrer- hi ha pares i mares que es mostren preocupats davant l’ús continu dels seus fills dels ordinadors, i en especial veuen una amenaça en la possibilitat que es facin usuaris de les xarxes socials – cada vegada més utilitzades entre els més joves -.